La vil·la de "Taliano", que va donar nom a l'església i al terme, surt esmentada l'any 961, i quatre anys més tard (965) s'esmenta l'església de "Taliano", que fou donada a la seu de Barcelona (el 1969 se'n va commemorar el mil·lenari).

L'antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu. De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d'agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. El contracte es troba guardat a l'Arxiu del Col·legi de Notaris de Barcelona.

Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement. Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.

Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal.

Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín. El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.


Adreça
Plaça de Sant Martí Teià