Publicat el 15/05/2014

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, el Museu de Premià de Dalt inaugura divendres 16 de maig, a 2/4 de 8 de la tarda (19:30h), l´exposició temporal “Agustí Centelles, història viscuda“.
El nom del fotoperiodista Agustí Centelles ha tingut una difusió extraordinària des que el 2009 els seus hereus van vendre’n l’arxiu al Ministeri de Cultura, deixant de banda, però, què hi ha en aquest arxiu i quina és la història d’aquella mitificada maleta on el fotògraf s’endugué milers de negatius a l’exili.  Les seves imatges ens retraten els anys de la II República i la Guerra Civil espanyola.
HORARI DE L´EXPOSICIÓ:
Matí, dissabte i diumenge, d´11 a 14h
Tarda, de dimarts a dissabte, de 17 a 20h
Nit, divendres 4, 11, 18 i 25 de juliol durant el festival “Jazz en la Nit”
Lloc: Museu de Premià de Dalt (Riera de Sant Pere, 88). Tel. 936 931 574

Agustí Centelles i Ossó (València, 1909-Barcelona, 1985)
El llegat del fotoperiodista Agustí Centelles és un dels més importants per conèixer, a través de la imatge, el període de la República, la Guerra Civil i l’exili. Inhabilitat pel franquisme, va dedicar la major part de la seva vida professional a la fotografia industrial i publicitària. Va dedicar tota la vida a la fotografia.
La seva fotografia més famosa la va fer el 19 de juliol de 1936 a Barcelona: hi apareixen uns guàrdies d’assalt parapetats darrere d’uns cavalls morts.
A partir del setembre del 1939, Centelles va viure a Carcassona i va treballar de fotògraf en diferents establiments de la ciutat. El 1942 va començar a col•laborar amb grups de resistència organitzats per espanyols republicans del Grup de Treballadors Estrangers. Era la primavera del 1944, moment en què va decidir tornar d’amagat creuant a peu els Pirineus. Abans va deixar perfectament protegit l’arxiu de negatius.
L’any 1947 va tornar a Barcelona, on va instal•lar un petit estudi i laboratori. Acusat d’haver pertangut a la maçoneria, va ser jutjat i inhabilitat.
Mai més va tornar al fotoperiodisme i, fins a la jubilació, es va dedicar a la fotografia industrial i publicitària.
Amb la mort de Franco, el 1976, va viatjar a Carcassona per recuperar l’arxiu que s’havia endut a l’exili feia més de trenta anys. Començava una nova vida: publicació del material, exposicions, xerrades sobre les fotografies i el reconeixement dels fotoperiodistes de Barcelona, tant dels de la generació professionalitzada després de la guerra com dels més joves que el visitaven a l’estudi de la Diagonal.
El 1984 va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas. Un any després moria a Barcelona.

Deixa un comentari

Servei de neteja Pere i Angel
Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2