Publicat el 01/06/2018

Dues societats europees pretenen reduir la incidència un 10% tot i que es prevegi un 34% més de casos

Els casos d’ictus augmentaran un 34% fins el 2035, les morts provocades per aquesta afectació ho faran un 45% i les persones supervivents amb seqüeles creixeran un 25%, segons les previsions dels experts.
Això es deu a l’envelliment progressiu de la població, i, per lluitar contra les previsions, dues societats europees proposen diverses mesures per reduir un 10% la incidència. Cada any 13.000 persones ingressen per ictus als hospitals de Catalunya. És la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat en adults. La incidència és de gairebé 180 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la mortalitat se situa en 29,5 per cada 100.000 habitants.

Aquestes són algunes de les dades més destacades extretes del document ‘Catalunya i Europa davant l’Ictus’, que es presenta aquest divendres al matí en una jornada celebrada a la Pedrera de Barcelona i organitzada per la Fundació Ictus, en què han participat els màxims responsables de les societats europees dedicades a la lluita contra l’ictus, l’European Stroke Organisation (ESO) i l’Stroke Alliance for Europe (SAFE).

Catalunya, pionera en el Codi Ictus
El document ‘Catalunya i Europa davant l’ictus’ fa balanç de la implementació pionera del codi ictus, que cobreix tot Catalunya des de l’any 2006 i que s’activa una mitjana de 5.500 vegades cada any.
Més de 6 de cada 7 casos són activats pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), i 3 de cada 10 acaben en tractaments de reperfusió, una teràpia que desfà el coàgul que provoca l’atac i que, aplicada a temps, pot minimitzar-ne els danys.
Aquests tipus de tractaments han experimentat un increment molt accentuat a Catalunya els darrers 10 anys: si al 2008 la taxa se situava en 5,1 casos per cada 100.000 habitants –entre la trombòlisi intravenosa i la trombectomia–, l’any passat va arribar al 26,6.
El tractament és més efectiu com més ràpidament s’aplica, fet pel qual és comú assegurar que ‘temps és cervell’. Als darrers anys s’ha observat una millora en aquests temps de tractament dels ictus a Catalunya, coincidint amb el desplegament del Sistema de Codi Ictus. Tant en els casos en què es requereix el tractament trombolític com en els de tractament endovascular, Catalunya se situa en mitjanes de temps molt inferiors a les recomanades pels organismes internacionals.

El Codi Ictus permet identificar ràpidament els pacients i traslladar-los el més ràpid possible fins a l’hospital preparat més proper amb capacitat per avaluar-los, diagnosticar-los i tractar-los. Els hospitals preparats per rebre pacients respecte dels quals s’ha activat el Codi ictus són 14 hospitals de referència i 12 de comarcals equipats amb teleictus, a totes les àrees del territori, en cadascuna de les quals hi ha definida una xarxa pròpia amb fluxos de derivació suportats pel SEM per escurçar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament. S’estima que el Codi ictus, des de la seva implantació, ha evitat la mort de més de 2.000 persones.

La prevenció, punta de llança
SAFE treballa des del 2003 per posar les polítiques de prevenció de l’ictus en l’agenda dels estats europeus i, per a fer front a aquesta situació, l’ESO ha presentat al Parlament Europeu l’Stroke Action Plan for Europe 2018-2030, una proposta de full de ruta que vol reduir un 10% el nombre absolut d’ictus al continent i que 9 de cada 10 pacients siguin tractats en una unitat d’ictus —una unitat hospitalària específica per a aquests casos. A més, l’ESO veu prioritari desplegar plans estatals que introdueixin l’ictus en tota la cadena d’atenció sanitària, des de l’atenció primària fins a l’atenció dels supervivents.

Els últims estudis apunten que 9 de cada 10 ictus s’expliquen per 10 factors relacionats amb l’estil de vida i, per tant, modificables en certa mesura. Hipertensió, tabaquisme, excés de pes i colesterolèmia són alguns dels condicionants controlables de l’ictus.
En aquest sentit, l’ESO recomana estratègies de prevenció primària (per a persones sense factors de risc) i secundària (per a qui ha patit un primer ictus). Les primeres s’adrecen a promoure i facilitar l’adopció d’estils de vida saludables i assegurar l’accés universal a programes de cribratge i tractament adequats; en el cas de la prevenció secundària, els objectius se centren a incloure-la als plans estatals i assegurar-ne l’accés a, com a mínim, el 90% dels pacients, entre d’altres.

El repte pendent, l’atenció als supervivents
Tant a Catalunya com a la resta d’Europa, un dels reptes que planteja l’ictus és l’atenció als supervivents a llarg termini. El document presentat reconeix que el suport i l’atenció a llarg termini és la part del procés assistencial menys avaluada i de què es disposen menys dades, tot i la càrrega assistencial i econòmica que representa.
El pla d’acció presentat per l’ESO proposa, entre d’altres mesures, establir plans nacionals de suport als supervivents, independentment del lloc de residència i de l’estatus socioeconòmic. També recomana establir equips que monitoritzin els plans per assegurar que les mesures implementades cobreixen les mancances dels afectats i de les seves famílies.

ACN Barcelona

 

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc
Servei de neteja Pere i Angel