Publicat el 12/02/2018

L’exposició mostra 90 escultures de 38 artistes de la Col·lecció Bassat, que mai s’han exposat abans conjuntament.

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, estrena la temporada 2018 a la Nau Gaudí amb una exposició dedicada exclusivament al millor en obres escultòriques del fons de la Col·lecció Bassat. El propi col·leccionista i la comissària de l’exposició, Núria Poch, han escollit prop de dos centenars d’obres entre les més de 300 que conformen el conjunt d’escultures de la col·lecció.

L’objectiu és presentar una exposició de referència que tindrà dues parts: la primera que es va inaugurar el passat 9 de febrer, i una segona amb data encara per concretar, que li donarà seguiment més endavant.

Amb motiu d’aquesta primera mostra, els visitants tindran també l’oportunitat de veure la Nau diàfana, amb la seva forma “original” sense els habituals plafons expositius.

L’exposició reuneix 90 obres que posen de manifest -segons l’historiador d’art, Francesc Fontbona, i autor del catàleg d’aquesta exposició-, “una de les característiques principals de l’art col·leccionista de Bassat: l’eclecticisme”.

Els artistes representats a la mostra són: Sergi Aguilar, Andreu Alfaro, Francesc Anglés, Eusebi Arnau, Eduard Arranz Bravo, Eduardo Arroyo, Miguel Ortiz Berrocal, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Antoni Clavé, Marcos Coll, Xavier Corberó, Luis Elorriaga, Apel·les Fenosa, Gabriel, Pau Gargallo, Juli González, Manolo Hugué, Konietzny, René Letourneur, Fernand Léger, Cristino Mallo, Marcel Martí, Maño, Xavier Medina Campeny, Joan Miró, Enric Monjo, Henry Moore, Joan Mora, Aurèlia Muñoz, Robert Müller, Jorge Oteiza, el mataroní Perecoll, Enric Pladevall, Joan Rebull, Eudald Serra, Josep M. Subirachs, Moisès Villèlia i un artista desconegut.

Precisament el bust femení en alabastre autor anònim és un exemple del gust del Bassat col·leccionista, més amatent per com l’inspiren les obres d’art que li agraden, siguin o no els grans noms de la història de l’art. Aquest va ser el cas també, de l’obra Retrat de Denise en estat (1947) del suïs Robert Müller (Zurich 1920 – Villiers-le-Bel, França 2003), que el col·leccionista va comprar atret per la representació d’una dona embarassada, a la Fira d’Art de Basilea, desconeixent que es tractava d’un escultor ja reconegut.

Al costat d’aquestes peces però trobem figures del nostre segle XX com Manolo Hugué, Pau Gargallo, Juli González, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Joan Rebull, Enric Monjo o Eudald Serra, que en paraules d’en Francesc Fontbona, “Bassat emparella amb tota normalitat, sense cedir a desqualificacions estilístiques massa habituals en altres àmbits, quan es fa coincidir coetanis de tendències molt dispars. Els que es basaven en la figuració i els que s’encaminaven cap a l’abstracció convivien prou bé”.

De Fenosa es presenta una petita antologia: 8 obres en total; 4 de Gargallo i 2 de Miró. El Tors de dona(1928) de Manolo Hugué és una peça única de terracota; l’Urà (1933) de Gargallo, un exemple excepcional “d’aquella tan personal descomposició geomètrica, eurítmica, de la figura, que Gargallo feia sota la inspiració cubista depurada al seu aire”. Destaquen també Tête double tête (1936) de Juli González, un cap amb dues cares en bronze, o les dues peces de Miró, bronzes ja de maduresa, com són Constellation silencieuse (1970) i Jeune fille (1981). Aquestes dues, per cert, s’incorporaran a la Nau el mes de juny perquè fins aleshores estarán exposades a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) a “Joan Miró, ordre i desordre” que s’inaugura el 15 de febrer https://www.ivam.es/exposiciones/joan-miro-ordre-i-desordre/.

També és present alguna peça destacada de l’escultura modernista, com és el cas d’Eusebi Arnau, el coautor d’obres mestres de l’arquitectura de Domènech i Montaner, de Puig i Cadafalch i de diversos més, a part de les seves obres independents, com és el cas del marbre, A la llotja, del 1911, premiada amb medalla d’or a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona.

Noms importants de l’escultura o l’art espanyols contemporani també són representats -Cristino Mallo, Jorge Oteiza, Eduardo Arroyo, Miguel Ortiz Berrocal, Eduardo Chillida, Martín Chirino, Luis Elorriaga-, i igualment de l’avantguarda històrica internacional -Fernand Léger, Henry Moore, René Letourneur, el ja esmentat Robert Müller i algun altre més jove com Konietzny-. D’alguns d’aquests, com Léger i Moore, es presenta més d’un obra: del primer Composition aux fruits i La baigneuse, dos bronzes del 1952; i del segon, Reclining Woman i Three quarter figure: wedge, totes dues en bronze del 1980.

La Col·lecció Bassat, però, es centra bàsicament en l’escultura catalana de postguerra, partint una mica abans en el temps. Segons Fontbona “no hem d’oblidar que el conjunt total no es tracta d’una col·lecció monogràfica d’escultura, sinó que aquesta forma part d’una molt àmplia selecció d’obres d’art de tota mena, especialment pictòriques, que ve a ser la gran antologia de l’art català de postguerra que cap museu públic ha intentat fer encara sistemàticament”.

L’exposició inclou obres significatives dels grans escultors clàssics catalans del segle XX avançat com Josep M. Subirachs, Andreu Alfaro, Moisès Villèlia, Xavier Corberó, Marcel Martí…. De la major part d’ells hi ha més d’una obra: 8 de Martí, 6 de Subirachs, 5 de Villèlia, 2 d’Alfaro. El conjunt més variadament representatiu, però, es el d’en Josep M. Subirachs, amb obres que daten del 1948 al 1985 “i esdevenen elles soles una petita antologia de l’obra del principal escultor de la generació de la postguerra a Catalunya”, segons l’autor del catàleg.

Però també hi ha peces d’escultors posteriors, madurs, ben consolidats: 4 úniques de marbre negre de Sergi Aguilar, 6 bronzes de Medina Campeny, 1 peça única d’escaiola i 1 bust en bronze del pare de Lluís Bassat de Francesc Anglès, 1 peça única en marbre de Joan Mora, 4 peces úniques en materials diversos d’Enric Pladevall, i 1 peça única en ferro i fusta de Gabriel. Hi ha també obres tridimensionals d’artistes que no són pròpiament escultors, com ara Antoni Clavé, Joan Brossa, Aurèlia Muñoz o Arranz Bravo. D’aquest grup d’artistes, Clavé té tres peces a la col·lecció, Brossa dues, i els altres una sola.

Moltes d’aquestes escultures es troben habitualment al domicili del matrimoni Bassat, per al seu gaudi quotidià. De fet, de l’artista Sergi Aguilar és la primera escultura que va adquirir el col·leccionista, que porta el nom al·legòric de Naixement (1972-1973). Segons Bassat, és una “preciosa peça en marbre negre de Bèlgica, que m’acompanya des del 1973. Després n’he comprat d’altres, que s’exposen també aquí i que em donen la benvinguda a casa meva cada vegada que hi entro.”

Calendari d’activitats a la Nau Gaudí

L’exposició de la Col·lecció Bassat romandrà oberta entre el 9 de febrer i el 28 d’octubre de 2018, i l’entrada és gratuïta. A més, com és habitual, es programaran visites guiades individuals per a grups i per a escoles, i tallers adreçats a cada un dels cicles formatius. Cada primer diumenge de mes hi ha una visita guiada gratuïta sense reserva prèvia i cada tercer diumenge hi ha una activitat familiar gratuïta sense reserva prèvia, per a nens majors de cinc anys. Horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h, i ara també els dissabtes a més dels diumenges al matí, d’11 a 14 h. El dilluns, la Nau està tancada.

Foto: En la presentació a la premsa es va explicar la selecció de peces d’entre l’extens fons de la Col·lecció Bassat. Foto: Ajuntament de Mataró.

Deixa un comentari

Meslloc
Servei de neteja Pere i Angel
Bosc Màgic dels Tions al Rukimon