Publicat el 18/05/2018

Els sindicats reclamen un millor etiquetatge que permeti seguir la traçabilitat del producte

L’any 2008 a Catalunya hi havia 820 explotacions ramaderes de vaques de llet. Enguany, el cens ha caigut fins a les 506, segons ha destacat l’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja). Amb tot, des del sindicat retallen encara més aquesta xifra i la situen al voltant de les 400 o les 450 explotacions. El responsable de la sectorial de la llet del sindicat, Josep Ribas, ha explicat a l’ACN que rebaixen les dades oficials del Departament perquè tenen constància que moltes d’aquestes explotacions es troben inactives. Les causes que afecten el sector són diverses, però el baix preu pel litre de llet, la pèrdua de les quotes lleteres, un etiquetatge ambigu, la falta de relleu generacional i la caiguda generalitzada del consum en són les principals. Ribas lamenta que molts productors es veuen obligats a vendre per sota del preu del mercat, cosa que porta a una situació insostenible. Dels 36 cèntims d’euro que costa produir un litre de llet, les grans centrals lleteres els la paguen entre 28 i 31 cèntims.

“Els preus estan ensorrats i ens estan pagant el litre de llet com fa 30 anys”, ha lamentat el responsable de la sectorial de la llet d’Asaja, Josep Ribas. Amb uns costos de producció elevats, és “impossible” pels productors més modestos acceptar d’una manera sostinguda el pagament de la llet per sota del preu de cost, ha afegit Ribas. “El problema és que qui se’n pot sortir d’aquesta situació és qui té un capital important”, ha assenyalat el ramader. L’aposta de la gran indústria lletera per les macrogranges de 3.000, 6.000 o 20.000 vaques és “incompatible” amb les explotacions familiars agràries que hi ha a Catalunya. “De mica en mica, es va fent fora les petites explotacions i, o es para i es prenen mesures, o desapareixerà tot el sector”, ha afegit.
“Molts ja han anat desistint”. Josep Ribas ha explicat que la “pressió” que va exercir la indústria el 2015 quan es van suspendre les quotes lleteres i els ramaders van perdre els drets de producció “va ser una ruïna pel sector”. “El petit agricultor no té temps ni hores per anar a pressionar qui sigui, mentre que els grans grups, que controlen les macrogranges sí que tenen maneres de pressionar l’administració perquè els deixin fer”, ha criticat. “Demanem a l’administració que obri els ulls i pari una mica els peus a aquests grans grups inversors”, ha reclamat.
Amb tot, Josep Ribas ha assenyalat que a les grans centrals lleteres de la indústria ja els interessa aquest tipus de macrogranges. “Perquè van amb un camió gran, carreguen la llet, i se’n van a descarregar; i no han de voltar tot el dia amb un camió”. “Pels seus costos, els va de nassos”, ha criticat.

Etiquetatge com a prioritat per protegir les bones pràctiques del sector lleter
Una normativa de la Unió Europea obliga les indústries làctiques a etiquetar la llet. Josep Ribas, però, ha explicat que això no s’està complint i actualment el consumidor no sap d’on prové la llet que beu. A més, una part de la llet que es consumeix a Catalunya ve de fora l’Estat i, fins i tot, de fora d’Europa.
D’altra banda, cada vegada més el consumidor vol saber d’on prové l’aliment que està ingerint. Ribas aposta perquè la directiva que hi ha amb els ous, també es traslladi a la llet. Que l’etiquetatge reculli d’on prové la llet i de quin tipus de granja “serà el futur de la pagesia”, ha assenyalat. “D’on prové, quin tipus de granja és, quina elaboració se’n fa, que es tingui en compte el maneig de les vaques, si surten a pasturar o no”, per exemple. Si no es fa així, “a Catalunya aniran desapareixent les granges del paisatge, només hi haurà polígons de vaques i ens carregarem l’estructura agrícola que tenim“, ha lamentat.

La lluita per la supervivència
Joan Gel és un ramader de Canyamars amb una explotació d’un centenar de vaques. Ell té clar que una explotació petita no pot competir amb una de gran. “És com si una botiga de mobles petita volgués competir amb Ikea, no podria. Però, en canvi, pot especialitzar-se en fer un producte de qualitat o en un tipus concret de moble”, ha explicat.
Per això cal que les explotacions petites del país tendeixin a la diferenciació, l’especialització i la diversificació: “qualsevol de les tres o totes tres”, ha apuntat. “Ens hem d’esprémer el cap i buscar maneres de diferenciar-nos”, ha afegit. Una manera podria ser la producció ecològica, però també tenir en compte la diversificació amb treballs al camp o visites guiades a la granja, per exemple. “Es tracta de fer anar la imaginació i no tancar-se a res, i sobretot deixar de tenir la comoditat que havíem tingut fins ara de saber que el nostre producte estava venut”. “Ara no el tenim venut i ens hem de buscar la vida per vendre’l”, ha assenyalat.

La responsabilitat del consumidor
En tot aquest context, el consumidor també té un paper rellevant per decidir quina acció de compra fa. “Però si no ensenyem la diferència que hi ha entre l’aliment d’un productor petit que fa ecològic i un altre que ho fa a gran escala i més industrial, doncs el consumidor tampoc té perquè saber-ho i haver d’anar a buscar la informació als llocs”, ha explicat.

Destinar la multa a les indústries lleteres pels productors afectats
El març del 2015 la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va multar amb 88,2 MEUR nou empreses i dues associacions làctiques espanyoles, entre les quals hi havia LActalis, Puleva, Central Lechera Asturiana o Danone, Pascual i Nestlé. La Comissió els acusava d’haver-se repartit el mercat de llet crua i pactar preus entre el 2000 i el 2013. Des d’Asaja es demana que la recaptació de la multa que ha de fer Hisenda es traslladi al Ministeri d’Agricultura espanyola i aquest, en última instància, pugui retornar els diners de la sanció als ramaders perjudicats durant tots aquests anys. Per tractar la qüestió, des d’Asaja ja s’ha pactat una reunió pel proper 5 de juny a Madrid amb els responsables del Ministeri.

ACN Santa Maria de Palautordera
Foto: Pla curt d’un grup de vaques menjant farratges en una granja familiar de Santa Maria de Palautordera, al Vallès Occidental. Imatge del 18 de maig de 2018 

 

Deixa un comentari