Publicat el 18/05/2017

INTERPRETACIÓ
Charlie Hunnam, Sienna Miller, Tom Holland, Robert Pattinson, Angus Macfadyen
DIRECCIÓ James Gray
DURADA 140 min
GÈNERE Aventures / Biogràfic

Sí, d’acord. Z. La ciudad perdida és una pel·lícula d’aventures sense excessos ni actes heroics, molt contemplativa i la mar de continguda. Però no sé. Quan l’alternativa a l’aventura és una resolució argumental molt menys creïble que qualsevol seqüència d’acció, crec que és preferible tolerar alguna fantasmada. I sí, les el·lipsis són un recurs molt legítim, sempre que no es facin servir per treure els personatges de situacions climàtiques de nivell avançat. I de la mateixa manera, trobo molt respectable optar per reescriure una història amb la intenció de plasmar un discurs propi; però fer-ho amb l’únic objectiu de repetir un tòpic gastat fins al cansament… com a mínim resta prestigi.

James Gray ens parla dels diversos viatges amb què Percy Fawcett (1867-?) va intentar provar l’existència d’una civilització anterior a totes les documentades. I a través de les aventures del personatge, el director de Two Lovers ens parla de les seves temàtiques habituals: la realització personal, l’estatus social, la importància (i el pes) que la família té en tots dos aspectes. I ho fa amb l’elegància i determinació a què ens té acostumats: una planificació construïda a partir d’enquadraments de bellesa inqüestionable, presentats a través d’un muntatge contingut però gens farragós… Com sempre, el problema no està en la forma, sinó en el contingut.

Z. La ciudad perdida és una pel·lícula que es gaudeix (moderadament) gràcies a la claredat i eficiència amb què s’explica el seu director, però que en el record es fa bocins a la primera repassada. Perquè ni argumentalment ni en profunditat és, de cap de les maneres, una pel·lícula sòlida. De fet, els personatges que més destaquen són els secundaris, potser perquè James Gray no té por de presentar-los des d’un punt de vista més cru: ni bons ni dolents, ni valents ni porucs; tots amb les seves virtuts i contradiccions. Fet que, d’altra banda, fa més evidents les mancances del seu protagonista, limitat per la seva condició heroica (esgarrifosament lligada a una tendència clarament patriarcal).

Malgrat tot, els escenaris naturals i l’habilitat innata de James Gray per dirigir fan que la pel·lícula tingui una capacitat evocadora que en certs moments és realment hipnòtica (com per exemple les dues seqüències de la inesperada pluja de fletxes o la presentació del poblat caníbal). Per això, l’experiència de veure Z. La ciudad perdida no és del tot desagradable, si bé determinades concepcions i la buidor dels personatges fan que la pel·lícula desaparegui ràpidament de la memòria.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari