Publicat el 17/05/2018

Vida local 24 h.

L’associacionisme a Catalunya evidencia un fort creixement en aspectes banals de pur entreteniment, però un clar decreixement en qüestions transcendentals de compromís social.

Això respon al perfil d’una societat que no pensa, fet atribuïble al seu alt grau de complexitat. La recuperació del personalisme comunitari, amb una gran tradició històrica cooperativista, podria ser molt positiva per promoure importants canvis socials.

Seria una recuperació de molta utilitat per rehabilitar el seu model històric de societat, caracteritzat per la manca d’un estat del benestar que obligava a haver d’autoorganitzar-se mitjançant el funcionament d’entitats de mutu auxili.

També es caracteritzava pel fet de tenir una classe treballadora, la majoria de la qual amb oficis que fomentaven la creativitat, atès que molts dels seus treballs eren artesanals, ja que no es feien amb plànols elaborats per tècnics, sinó amb croquis fets de forma personal o comunitària.

Sense cap tipus de pretensió crítica, és decebedor observar com al Maresme, en aquests moments, no existeixen persones, o no son visibles, capaces d’implicar-se en la recuperació de plantejaments de «vida local 24 hores, incloent-hi el treball», que facin possible superar la precarietat i l’atur sense necessitat de llargs desplaçaments.

Objectiu difícil d’aconseguir, segurament pel gran esforç que significa haver d’afrontar la seva necessària adequació als temps actuals, en una societat complexa, anomenada del coneixement, la qual, tot i saber més, des d’una perspectiva social i vital és analfabeta.

 

Josep Aracil i Xarrié · (President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

 

Deixa un comentari