Publicat el 23/06/2015

Si per alguna cosa destaca el cinema d’Oliver Assayas és per il·luminar racons desconeguts d’escenaris coneguts. Carlos i Después de mayo, per exemple, són dues pel·lícules que parlen de terrorisme i del maig de 1968, escenaris farcits d’estètica i amb un evident potencial cinematogràfic. Però allà on altres directors es limiten a deixar-se seduir per aquesta estètica, Assayas hi busca el component humà per parlar de temes molt més universals.

El mateix passa amb Viaje a Sils Maria. La persona desorientada que s’assembla més del que aparenta a aquell individu que tant detesta és una història explicada desenes de vegades. Tampoc no és res de nou el cas de la parella d’actrius d’edats diferents que lluiten per defensar el seu territori; la una per conservar-lo i l’altra per fer-se un lloc. Però en el cas de Viaje a Sils Maria res del que transcorre a partir d’aquestes premisses segueix cap convenció.

El clàssic duel d’actrius, per exemple, aquí es converteix en un duel de personalitats. Maria Enders, una reputada actriu que tot just ha fet els quaranta anys, no té cap conflicte amb la jove actriu amb qui compartirà escenari. En tot cas el té amb la seva pròpia dificultat per entendre el paper que ha de representar; i sobretot el té amb la seva veritable antagonista: no la jove actriu, sinó el personatge que aquesta interpreta… o més ben dit que interpretarà.

Perquè, de fet, la pel·lícula conclourà sense que ni tan sols hàgim vist les dues actrius actuant juntes. I aquí és on destaca la genialitat d’Assayas: sí que hi ha un xoc de personalitats, però com s’ha dit no és entre les actrius, sinó entre els personatges que elles interpreten: serà en els assajos que fa amb la seva ajudant on Maria s’adoni de tot el que aquests personatges representen; assajos en què la jove ajudant llegeix el text de la jove antagonista.

Així doncs, el conflicte de Maria té lloc en la intimitat i no en l’escenari; i les dificultats d’interacció són amb el personatge (insistim, interpretat per la jove ajudant) i no amb l’actriu. Una manera excel·lent d’explicar-nos que el problema real de Maria és que no accepta la seva posició, resistint-se a assumir l’etapa de la vida en què es troba. Una prova més del virtuosisme d’Assayas, que culmina amb un final tan efectiu com poc convencional.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari