Publicat el 15/02/2018

El temps de criança o el tipus de fusta (bota) on s’ha dut a terme no son factors determinants, però si que són importants per a la vida i complexitat que distingeixen un vi.
Un vi passat per fusta (bota), no ha de ser obligatòriament millor que un vi jove que no ha tocat fusta, però sí que és cert que, en un mateix celler, el vi amb més potencial d’envelliment és el que té més i millor reserva.

Un altre aspecte que s’ha de tenir molt en compte són les aromes que es volen transmetre al vi. El roure americà aporta més quantitat d’aromes, incloent-hi notes tropicals o exòtiques com el coco, a més d’aromes de cafè, fum, tabac i cacau. La fusta de roure francès, en canvi, ofereix aromes més delicades: de vainilla, mel, fruits secs i espècies dolces i herbàcies. La seva influència és per tant més equilibrada i distingida, i és per això que acostumen a ser utilitzades en els vins de gamma més alta.

En realitat, l’elecció d’un o altre tipus dependrà de l’enòleg del celler i, sobretot, del caràcter que se li vulgui donar al vi. I és que la qualitat de la fusta de les botes tindrà un paper molt important en el seu envelliment. De fet, la seva importància és tan gran com ho és la de la vinya, la varietat de raïm o el cupatge.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari