Publicat el 16/02/2018

Els vestits de núvia actuals res tenen a veure amb els de l’antiguitat. A la Roma clàssica les noies es casaven amb la mateixa túnica blanca que usaven diàriament, tot i que feien servir un vel color porpra adornat amb una corona de flors.

Vel ve de la paraula vetllar o protegir la dona. Al llarg de la història les seves accepcions han anat canviant, de tal manera que en el seu origen tenia un significat totalment diferent del que li donem avui dia.

Segons sembla, la procedència del vel es remunta a l’època dels antics grecs i els romans que l’utilitzaven per espantar els mals esperits, el mal d’ull i l’enveja. El fet de cobrir a la núvia amb el vel garantia la seva protecció. Entre els grecs era costum dur vels llargs i translúcids d’un groc intens que cobria per complet a la noia.

Des del segle XIX, l’ús del vel per a celebracions cristianes es va anar imposant, i se’l va relacionar amb la virginitat i puresa de la núvia. És per això que havia de ser blanc com el vestit.

El seu disseny ha anat variant pel que fa a teixits, longituds i fins i tot colors. Durant uns anys els tocats van substituir el vel , però la tendència ha tornat i els dissenyadors de moda nupcial tornen a col·locar-los com a complement essencial de les núvies

El més habitual és veure núvies amb vel en celebracions eclesiàstiques, però darrerament s’estan imposant també en casaments civils. El principal és triar el més adient amb el vestit i l’estilisme. Les opcions són moltes: des de llarg i elaborat, fins a més curt i senzill. Una de les últimes tendències són els colors suaus, allunyant-se del tradicionals blanc per tal de donar un toc diferenciador a la imatge de la núvia.

Redacció La Clau

Deixa un comentari