Publicat el 20/05/2015

Un conegut escriptor deia a La Vanguardia: «Em molesten els càndids que asseguren que envellir és bonic». Cal donar-li la raó, però també reconèixer que un no escull envellir, sinó que, en tot cas, si continues vivint, t’hi trobes. La vida d’una persona cobreix diverses etapes, cadascuna diferent, que cal conèixer per treure’n el màxim profit. Avui dia l’envelliment és totalment desconegut, no hi ha referents històrics que t’ajudin a afrontar-lo. Suposa una etapa de llarga durada, que majoritàriament es resol vegetant, deixant passar el temps, mirant de passar-ho bé de la manera més tranquil·la possible.

Quan una persona es jubila creu que entra en una etapa decadent que no pot evitar, i això el porta a no pensar, a no voler aprofundir en la seva realitat i situació. Es produeix una mena de ceguesa mental, una manca de percepció de la realitat, que sovint es comença a percebre passats uns 10 o 15 anys, que es consideren mal aprofitats quan un s’adona que ha perdut el temps en no haver valorat de forma creativa la seva situació.

En l’actualitat no hi ha cap etapa vital que sigui bonica, però en totes és important cultivar el sentit de l’humor i aconseguir sentir-se emocionalment útil i necessari, si més no per als sèniors que tenen al seu abast fer-ho possible. Una cultura sènior aposta per la creació de Consells Sèniors en cada municipi, necessaris per afrontar els reptes personals en què cal tenir al darrere el recolzament d’altres persones, com els que pot oferir una gran organització sènior.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari