Publicat el 31/07/2013

INTERPRETACIÓ
Vanessa Redgrave, Terence Stamp, Gemma Arterton, Christopher Eccleston
DIRECTOR Paul Andrew Williams
GÈNERE Drama / Comedia
DURADA 93 min

Una canción para Marion es desplega amb una planificació modesta però elegant que ens ajuda a identificar-nos amb la vida d’una entranyable parella anciana i el context que els envolta. Ell, un vell rondinaire enfadat amb el món, però també un marit atent sempre al servei de les necessitats de la seva dona. Ella, una dona de la tercera edat humil i extravertida que pateix una malaltia terminal i està decidida a viure els últims moments de la seva existència amb energia i entusiasme. En poques paraules, tenim un interessant plantejament d’espai i personatges decorat amb ben escollits tocs d’humor que desperten la nostra curiositat i creen interès envers les vides de cada personatge. El problema sorgeix quan el director intenta compensar el dramatisme dels esdeveniments amb girs argumentals més interessats en fer riure que en encaixar en la dinàmica de la història.

I és que al principi del relat tot sembla indicar que ens trobem davant la història de dos protagonistes interessants que deixen entreveure la sèrie de virtuts i defectes que solen definir una mateixa persona. Però aquests protagonistes aviat es converteixen en caricatures estandarditzades, en aquesta mena de personatges ja vistos en incomptables pel·lícules que només desperten empatia gràcies a la tendresa que transmet per defecte una parella anciana. Diguem-ho tot, hi ha moments puntuals en què les magnífiques interpretacions de Vanessa Redgrave i Terence Stamp aconsegueixen portar els esmentats personatges una mica més enllà del mer protagonista estàndard. I de fet, és possible que sigui l’alt nivell interpretatiu dels actors el que fa que al principi ens sembli que ens disposem a contemplar una pel·lícula de personatges treballats: els dos actors es prenen tan seriosament el seu paper que les seves accions arriben més lluny del que està escrit en el guió.

Però transcorreguts uns minuts, el bell arc argumental inicialment desplegat es veu bruscament interromput per una sèrie de twists narratius proveïts de la clara intenció d’entendrir una història que molt bé podria resultar commovedora sense cap mena d’artifici. I és llavors quan l’argument passa de llarg de la tendresa sincera per submergir-se en un bany de superficial sensibleria ensucrada. Val a dir que, malgrat tot, Una canción para Marion té determinades seqüències que aconsegueixen traspassar la nostra pell per penetrar en l’apartat emocional. Llàstima que es tracti d’un fet que només connecta amb les nostres emocions durant el seu visionat i que ens abandona tan aviat com sortim de la sala de projecció. En resum, parlem d’una d’aquelles pel·lícules que juguen bé les cartes de la llàgrima fàcil, però que no aconsegueixen cap mena de transcendència. Una llàstima, tenint en compte l’ampli potencial que oferia una història com aquesta.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari