Publicat el 03/05/2018

La crisi que ja fa anys venim patint ha provocat canvis substancials en la forma de viure, molt diferent de la que havíem gaudit i que ja mai no recuperarem.

Molta gent no ha pres consciència d’aquesta nova realitat, cada vegada més palesa en l’estat del benestar, que a poc a poc anirà empitjorant, sobretot en el món del treball, amb un alt índex d’atur i amb uns salaris baixos que provoquen que, tot i tenir feina, sigui molt difícil superar la precarietat i la pobresa.

Creure que la classe política ens traurà d’aquesta crisi és somiar truites. La solució passa per la recuperació d’una societat civil forta, que en aquests moments es troba domesticada per un capitalisme obsolet que, amb el consumisme i l’individualisme, l’ha convertit en parasitària.

Servilment tolerem una classe política al servei de les classes dominants, votada i mantinguda paradoxalment per la pròpia societat civil espoliada, que no ha pres consciència que és ella qui te la paella pel mànec amb els seus vots, sempre que sigui capaç de fer l’esforç de pensar i d’organitzar-se.

Caldria començar reconeixent com a qüestió prioritària la implicació de la societat civil en la solució dels seus problemes, condició necessària que cal assumir el més aviat possible.

Cal endegar canvis en una societat civil que fa aigües per tot arreu, impossible d’arreglar tapant les goteres. És necessari, imprescindible, la construcció d’un nou edifici, més adequat per viure dignament, mitjançant la recuperació de l’esperit comunitari del ‘tu amb els altres’.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior) joarxa@gmail.com

Deixa un comentari