Publicat el 18/12/2017

Per Nadal és típic fer un dinar familiar amb escudella i carn d’olla, sopa de galets o canelons; i també els torrons, com marca la tradició, formen part d’aquests àpats. Però com s’han transformats els nostres hàbits culinaris en aquestes festes?

D’àpats de Nadal, a Catalunya, n’hi ha dos: el dinar de Nadal i el de Sant Esteve. La Nit de Nadal gairebé no se sol sopar, ja que el dinar és abundant i la sobretaula molt llarga.

Per Nadal hi ha una tradició fixa, la del dinar que comença amb una sopa de galets, seguida d’una bona carn d’olla amb pilota, peu i orella de porc, carn de vedella… I per a qui es queda amb gana ve després el tradicional rostit de gall amb prunes o bolets, el que se’n diu un ‘rostit humit’, és a dir, que es fa en cassola.

Per Sant Esteve, el primer plat de tota la vida han estat uns canelons, i això obeïa a una raó de seny: a les cases no es llençava res de menjar, i els canelons es feien amb les restes del rostit del dia abans. Tot s’aprofitava. El més curiós és que aquest costum de reciclar s’ha reciclat al seu torn: es continuen fent els canelons, però sovint ja es compren fets.

I per acabar, neules i torrons. Les neules poden ser com les de tota la vida o amb xocolata blanca o negra. I els torrons, els clàssics: Xixona, Alacant, massapà, crocant o crema cremada…, tot i que avui els trobem de tota mena de gustos, com ara de xocolata blanca amb Lacasitos, de festucs, de xocolata i nous, de crispetes i tres xocolates, de trufa al whisky, de xocolata blanca amb gintònic… I, com sempre, el vi i el cava que no hi faltin!

En acabar el dinar, els més petits reciten poemes i canten nadales acompanyats del clàssic tió. Abans normalment aquest tronc cagava torrons i neules. Avui en dia, sol cagar regals.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari