Publicat el 18/09/2013

Tot és mentida, ens enreden com a uns xinos. Ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga. Que tota la culpa del que ens passa és nostre, per haver volgut viure com els rics, quan realment érem uns pobres desgraciats, tan beneits que ens vàrem creure tot els que ens deien, sense comptar amb una economia real consolidada. Varen posar al nostre abast diners inexistents, necessaris per inflar la bombolla immobiliària, fomentant una forma ràpida per fer-se ric. Ara quan tot això se’n va en orris, els culpables de tot el que passa som nosaltres. Som els pobres ciutadans als qui una vegada més volen prendre el pèl amb retallades injustificades, necessàries per omplir les butxaques de 10.000 financers, que amb el servilisme de la classe política, exploten a una població mundial de 7.000 milions de persones.

És del tot inacceptable que una petita minoria, faci anar de cul a la majoria de la població. Si es considera que per solucionar un problema, el primer que cal fer es conèixer-lo, en aquests moments cal ser cec per no veure’l. A partir d’aquest coneixement és possible plantejar solucions, que forçosament passen per la constitució d’una societat civil forta i organitzada. La culpa no és tant dels explotadors sinó també dels explotats que es conformen en continuar sent-ho. Cal però, ser optimistes per creure que tots el problemes tenen solució, i que l’actual crisi, no suposa res més que un conjunt de problemes de principiants, en el seu aprenentatge cap un desenvolupament integralment humà.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari