Publicat el 02/11/2017

INTERPRETACIÓ
Chris Hemsworth, Tom Hiddleston, Cate Blanchett, Anthony Hopkins, Mark Ruffalo, Tessa Thompson, Benedict Cumberbatch, Idris Elba, Jeff Goldblum
DIRECCIÓ Taika Waititi
DURADA 130 min.
GÈNERE Fantàstic / Acció

Thor: Ragnarok té la particularitat de ser una de les pel·lícules que més cínic ha aconseguit fer-me sentir. Tota ella és entreteniment en estat pur: escenes d’acció planificades de manera absolutament funcional, gags en abundància com a suplent del més petit indici de profunditat, efectes especials que convertirien Indiana Jones en una saga costumista… Però ves per on, resulta que tot plegat funciona la mar de bé. Perquè, per alguna estranya raó, en cap moment resulta excessiva. Ni gags ni efectes especials són obstacle perquè el guió llueixi un acabat digne i elegant, com tampoc no impedeixen les escenes d’acció que la història mantingui el seu interès.

És ben curiós que sigui precisament aquesta manca de profunditat —o per ser més exactes, la inexistència d’una pretensió de profunditat— la responsable que la pel·lícula funcioni. En el cas de Guardianes de la Galaxia Vol. 2, per exemple, els intents d’omplir la personalitat i emocions dels personatges feien caure el treball en el més estrepitós dels ridículs. I en el cas d’Spider-Man: Homecoming, la voluntat de presentar la pel·lícula com un procés de maduració feia visibles tots els fils del truc de màgia. En el cas de Thor: Ragnarok, en canvi, el director és conscient que el material que té a les mans difícilment es pot prendre amb seriositat.

Com pot ser, però, que una pel·lícula sense cap mena de profunditat sigui capaç de fer-nos passar tan bona estona? Doncs perquè els personatges estan prou ben descrits per semblar-nos creïbles i fins i tot caure’ns simpàtics sense embafar-nos. Perquè els gags estan prou ben posats per fer-nos riure constantment, però sense arribar a esdevenir un recurs abusiu. Perquè el fet que sigui una història senzilla no impedeix que el guió estigui perfilat amb cura i molta delicadesa. Perquè malgrat que les escenes d’acció siguin constants, el director mai no perd de vista els personatges. I perquè, precisament, el fet que la pel·lícula no faci gala de cap mena de profunditat és una inequívoca declaració d’intencions: us faré passar una fantàstica estona sense intentar fer passar gat per llebre.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari