Publicat el 22/02/2018

INTERPRETACIÓ
Patricia Clarkson, Bruno Ganz, Cherry Jones, Emily Mortimer, Cillian Murphy
DIRECCIÓ Sally Potter
DURADA 71 min
GÈNERE Comèdia / Drama

El punt de partida de The Party (un col·lectiu de personatges la trobada dels quals traurà a la llum les seves veritables personalitats) és un plantejament que avui dia gairebé frega el clixé. Però Potter sap trobar el to adequat per muntar la seva pròpia festa de disfresses. I és just reconèixer que es tractava d’una proposta que molt fàcilment podia deixar-se seduir per la batuta del narrador prepotent. Afortunadament, la situació embogida que l’autora de Yes dibuixa es presenta com el resultat d’una pèrdua de control, la coalició d’una sèrie d’esdeveniments tan imprevisibles com inevitables. Una ona de realitat els efectes de la qual poden esquitxar tothom, directora inclosa.

La celebració d’una fita a través d’una trobada a la qual ningú no té ganes d’anar, la necessitat imperant d’un personatge de desitjar (que no impartir) venjança per treure’s de sobre l’etiqueta (autoimposada) de perdedor, la innegociable felicitat que ha de produir (a tothom i de forma explícita) l’anunciació d’un embaràs, el desig sobtat de traspuar sinceritat (desvetllant així una notícia que, tot i desoladora, es guarda en secret fins a la trobada)… Són tota una sèrie d’actituds que responen a cànons preestablerts i que col·lideixen entre si, causant efectes demolidors dels quals ningú no està fora de perill.

Com era previsible, Sally Potter no desaprofita l’ocasió per recórrer a la comèdia. I la veritat és que aconsegueix el seu objectiu, ja que les seqüències provoquen riallades sense resultar obertament còmiques. En realitat són recursos còmics que no van més enllà del que és ‘correcte’, com també passa amb els diàlegs, la planificació, el guió i fins i tot la pròpia pel·lícula. No obstant això, la directora assumeix la seva feina amb una admirable falta de pretensions que, igual que la curta durada del seu producte, ens demostra que sap perfectament en quina posició es troba. Una actitud modesta que allibera The Party de qualsevol taca, permetent que llueixi sense por totes les seves virtuts, apartat al qual se suma —aquesta vegada sí, de forma brillant— el gran elenc que conforma l’impecable repartiment d’aquest acceptable i molt entretingut treball.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc