Publicat el 11/01/2018

INTERPRETACIÓ
James Franco, Dave Franco, Alison Brie,
Josh Hutcherson, Seth Rogen, Zac Efron, Sharon Stone, Bryan Cranston
DIRECCIÓ James Franco
DURADA 106 min
GÈNERE Comèdia / Basat en fets reals

Com gairebé sempre, la gràcia està en el contrast. El comodí etern, recurs per excel·lència de la comèdia. El cas més evident el trobem en la mateixa existència d’un personatge clarament atípic. Ningú no sap d’on surt Tommy Wiseau (interpretat per James Franco, també director de la pel·lícula), quina edat té (l’única resposta que aconsegueix el seu company Greg és «la mateixa que tu») ni quin és el seu veritable nom. El contrast com a comodí eternament efectiu, aquí responsable d’una comicitat que resulta de la coexistència de dos conceptes oposats: una normalitat preestablerta i un personatge que xoca amb els seus estàndards.

Tenim, d’altra banda, l’ambiciós objectiu dels dos protagonistes: Greg i Tommy somien amb convertir-se en estrelles de Hollywood. D’això, en deriva un (previsible) xoc entre l’ambiciós objectiu de dues persones qualsevol davant d’una crua i competitiva realitat. És un element, tot s’ha de dir, que neix com a conseqüència del conflicte que dona vida a la pel·lícula, com tants altres donen vida a tantes altres pel·lícules. Tanmateix, aquí també serveix per potenciar el caràcter imprevisible i esperpèntic d’en Tommy: d’una banda ens fa descobrir que el seu poder adquisitiu és un pou sense fons, capaç de burlar qualsevol obstacle econòmic. D’altra, se’n deriva un fet tan previsible com cruel: les dificultats de Tommy per obrir-se pas en el món del cinema no es deuen precisament a la manca de recursos.

I finalment, hi ha el contrast entre una posada en escena senzilla i l’actitud grandiloqüent, exagerada i surrealista del personatge principal. Aquesta és, de fet, la gran virtut de The Disaster Artist. Com ja hem dit, James Franco recorre a la comèdia sense lliurar-se del tot a la bogeria: en tot moment hi ha una mena de to seriós, una mirada realista gràcies a la qual els episodis de vergonya aliena esdevenen còmics, els protagonistes conserven el seu caràcter entranyable i els girs dramàtics resulten emotius. És un producte que funciona gràcies al fet de presentar un personatge desenfrenat mitjançant una planificació que no s’entrega ni a la comèdia ni al descontrol. Perquè si una cosa converteix The Disaster Artist en una bona pel·lícula no és la comicitat de les seves seqüències, sinó la seva capacitat per fer interessant una història tan banal com absurda.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852