Publicat el 23/10/2013

INTERPRETACIÓ
 Israel Broussard, Katie Chang, Emma Watson, Leslie Mann, Taissa Farmiga, Erin Daniels
DIRECCIÓ Sofia Coppola
DURADA 90 min
GÈNERE Drama / Comèdia

Més d’una vegada s’ha dit que Sofia Coppola tracta amb banalitat els furts comesos pels personatges que protagonitzen el seu últim treball, The Bling Ring. La meva opinió és que hi ha certa confusió en aquesta afirmació: es confon el que la directora es proposa retratar amb el seu posicionament. M’explico. L’autora de Lost in Translation ens descriu com un petit grup d’amics adolescents es converteix sense adonar-se’n en una banda de delinqüents; situació a la qual arriben pel simple fet de deixar-se arrossegar per una inèrcia desencadenada de manera gairebé inconscient. Estem davant del cas d’un conjunt de joves consentits que actuen sense pensar i que s’apropien del que troben sense plantejar-se les conseqüències. I Sofia Coppola senzillament ens explica els fets, no banalitzant-los, sinó mostrant com els personatges converteixen en banals els seus robatoris.

La directora mai dóna mostres de simpatitzar amb els actes dels seus personatges. És més, la seva posició (sens dubte disconforme davant dels esdeveniments relatats) queda més que clara amb l’últim pla de la pel·lícula. En poques paraules, Sofia Coppola plasma la banalització del vandalisme sense posicionar-se mai a favor d’aquest. Precisament el que pretén és remarcar la vertiginosa facilitat amb què la delinqüència pot passar a formar part del dia a dia de certes persones. Ara bé, The Bling Ring ens exposa cada situació sense judicis prematurs i sense anticipar-se a les valoracions de l’espectador. Quelcom que, des del meu punt de vista, és d’agrair, així com ho és també la neutralitat amb què Sofia Coppola desplega el seu discurs, sempre permetent que sigui l’espectador qui jutgi el que contempla.

Cal dir, de totes maneres, que no tot són encerts en el nou treball de la directora de Maria Antonieta. Al meu parer, hi ha almenys un aspecte que taca lleument la netedat d’un treball per la resta considerablement cuidat. Aquest aspecte no és altre que certa reiteració pel que fa als actes dels personatges, una reiteració que en determinats moments converteix en monòtona tant l’actitud dels joves com el fil argumental. Veiem una i altra vegada com els protagonistes s’introdueixen en les propietats de famosos multimilionaris per apropiar-se de tot el que troben, veiem una vegada i una altra com planegen robatoris i com els executen. I la veritat és que acaba causant cert cansament. Malgrat tot, remarcar que la pel·lícula també conté certes seqüències que freguen la genialitat, com ara la brevíssima escena de l’accident de trànsit o el seguit de detencions que tenen lloc poc abans de finalitzar la pel·lícula.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari