Publicat el 09/12/2015

INTERPRETACIÓ
Shu Qi, Chang Chen, Satoshi Tsumabuki, Ethan Ruan, Nikki Hsieh, Ni Dahong, Zhang Shijun, Michael Chang, Jiang Wen, Zuo Xiaoqing
DIRECCIÓ Hou Hsiao-Hsien
DURADA 105 min GÈNERE: Drama /Acció

Sempre fidel al seu estil, Hou Hsiao-Hsien pretén desvetllar l’essència de cada imatge i situació, descobrir tota la transcendència que amaga cada una de les seqüències que componen la seva pel·lícula. Per això la pel·lícula està plantejada en plans generals de llarga durada, pensats de manera que l’espectador pugui observar detingudament tot el que hi succeeix: en lloc de focalitzar la càmera en allò important de cada seqüència (per exemple, alternant plans curts amb plans oberts), Hsiao-Hsien presenta un únic pla general i dona temps a l’espectador perquè ell mateix en desxifri tot el contingut.

Fins aquí tot correcte. Anem passejant agradablement per la Xina del segle IX acompanyats per una tranquil·la música de cambra i sons ambientals que passen de diegètics a extradiegètics de forma gairebé imperceptible. Però a poc a poc tot comença a resultar estrany. El drama va en crescendo mentre que les formes no canvien gens ni mica. La trama es complica i el director no sembla massa interessat a fer-se entendre. Empatitzar amb els personatges comença a resultar difícil. Només veiem plans contemplatius dins dels quals dansen els conflictes d’una sèrie de personatges que amb prou feines coneixem. I a partir de llavors la majoria dels dispositius narratius que en un primer moment denotaven originalitat esdevenen un llast.

És cert que les imatges conserven la seva bellesa i que el tempo narratiu de la pel·lícula manté tota la seva elegància. El problema és que Hsiao-Hsien insisteix a ser contemplatiu fins i tot quan a les imatges ja no els queda res més a dir. I aquest caràcter passiu, aquesta homogeneïtat amb què està planificada tota la pel·lícula, acaba restant importància a les seqüències decisives i eixamplant excessivament les transitòries. Potser en realitat només es tractava de deixar-se hipnotitzar per una successió de seqüències pictòriques sense parar massa atenció a la narrativa… durant dues lentíssimes hores.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852