Publicat el 06/10/2016

L’actual crisi econòmica i social produïda per un sistema capitalista obsolet, que es troba en l’etapa final del seu període històric, ens obliga a repensar l’actual societat. No és acceptable no preocupar-se pel que ha de passar, pel que ha de venir, perquè igualment passarà i vindrà. Pensar així suposa un clar atemptat contra la raó de ser dels humans. Totes les persones tenen un paper, més o menys important, a fer en aquest món. No han nascut perquè sí, i totes elles són necessàries. És un error creure que les coses es fan perquè sí: sempre existeixen persones que amb la seva implicació tiren del carro.

Arribats a aquest punt cal reconèixer la gran dificultat de preveure el futur. Seria una mostra d’una clara ingenuïtat pretendre fer-ho d’una forma dogmàtica. No obstant això, intentar marcar un camí, una direcció, és recomanable. Les persones han de creure en quelcom, tot i sabent que aquestes creences poden ser equivocades i per tant en tot moment revisables. L’actual composició sobiranista del Parlament de Catalunya pot fer possible avançar cap a la creació de la República de Catalunya. Aquesta opció podria suposar una fita històrica a Espanya, amb l’inici del seu desmembrament en territoris més petits, més manejables i més amigables, que es relacionin en forma de xarxa, amb una implicació ciutadana que realment desitgi participar en la gestió del seu propi territori. Catalunya i Euskadi es configuren com els territoris més adequats per endegar aquesta transformació social.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari