Publicat el 03/08/2017

Quan el juliol ha fet els darrers espeternecs i l’agost tot just ha obert els ulls, és quan tenim la sensació d’haver tancat un cicle, un curs de treball, d’estudi, de compromisos, de responsabilitats. I tenim al davant tot un mes de treva, fins al començament dels curs següent, que serà en néixer el setembre.

Pot haver passat que aquest curs que acabem de tancar no hagi estat el millor de la nostra vida, però, precisament, si ens ha resultat difícil hem de saber valorar l’ensenyament que n’hem rebut, la quantitat de coses que ens ha fet aprendre, el nostre progrés en el camí de la consciència, estretament lligat, tot plegat, a les dificultats viscudes.

Sovint, quan van mal dades, ens entossudim a fer una lectura negativa dels esdeveniments, oblidant que els moments difícils són, sense cap mena de dubte, els més productius des del punt de vista del nostre creixement com a éssers humans.

És precisament en els moments difícils quan descobrim la importància que tenen a la nostra vida les persones que ens envolten, els veritables amics, aquells que hi són sempre, aquells que et regalen mostres d’amor, t’encoratgen a travessar el desert de la vida i caminen sempre al teu costat.

Ningú no està vacunat contra les etapes complicades, però la vida sempre dona arguments per créixer i seguir endavant. És en els moments de màxima foscor quan més evident es fa la llum al final del túnel.

Per això, ara és el moment d’agrair totes les vivències que hem tingut en els darrers mesos. Totes i cadascuna d’elles, per complicades que hagin estat, ens han esperonat a mirar endavant i a donar importància a aquelles coses que en tenen. Si aconseguim aturar l’activitat frenètica, podem veure les coses amb més perspectiva i redreçar comportaments nocius que ens condemnen a una rutina estèril.

En moments fàcils, tendim a instal·lar-nos en el cofoisme i en la comoditat. Els moments difícils, en canvi, ens ressituen en el lloc que ens pertoca. L’agraïment, doncs, té sentit quan la vida ens posa els entrebancs suficients per capgirar la nostra escala de valors.

Des d’aquí i avui, vull encoratjar totes les persones a les quals la vida ha posat en un camí difícil, a maldar per seguir endavant amb la seguretat que, tard o d’hora, se’n sortiran. I vull agrair de tot cor a totes les persones que, un dia o un altre, fan d’angelets d’altres éssers humans atrafegats.

I per acabar, vull desitjar-vos unes bones vacances que serveixin perquè el mes de setembre ens retrobem amb forces renovades. La riquesa més gran de la nostra vida és que mai no estem sols i que sempre, no ho dubtem, hi ha algú disposat a estimar-nos.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats amb anterioritat al web:
reginaferrando.simplesite.com regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari