Publicat el 17/10/2018

Cada tardor els boscos s’omplen de bolets i boletaires, sobretot si ha estat un estiu humit i plujós. Els bolets són lleugers, rics en minerals i molt saludables, una delícia culinària de temporada.

Algunes de les espècies que es poden trobar de forma regular a la comarca i que ens ofereixen múltiples possibilitats gastronòmiques:

Rossinyol o ginesterola, és un tipus de bolet comestible molt apreciat. De barret irregular, carnós, en forma d’embut i de color groc pàl·lid, a vegades blanquinós. No té làmines i presenta plecs i venes. Peu també carnós del mateix color que el barret i cilíndric. Carn densa, blanca o grogosa. Olor afruitada molt agradable.

Es pot menjar simplement saltat amb all i julivert, en truita, com acompanyament de carns o fins i tot en cremes. Els exemplars més petits es poden conservar en cru macerats amb vinagre i altres espècies.

Conservació: s’ha d’evitar apilar-los, ja que la humitat els fa malbé; el millor és estendre’ls sobre una làmina de paper de cel·lulosa en un recipient pla. Si es deixen assecar es poden triturar i utilitzar com a condiment.

Camagroc o rossinyolic, està considerat un comestible excel·lent. El seu barret pren una lleugera forma d’embut i el seu marge és molt irregular i ondulat. El color és bru amb tons marrons que amaguen el color més viu de l’himeni, i que pot arribar a mesurar fins a 6 cm de diàmetre. El tronc del camagroc és llarg en comparació amb el diàmetre del barret, pot arribar a fer de 5 a 12 cm, és llis i buit per dintre i el seu color és d’un groc ataronjat més vistós que la part del barret.

A la cuina: la seva aroma suau i marcada fa que sigui ideal per cuinar amb pasta, barrejar-lo amb altres bolets per acompanyar una carn o simplement incorporar-lo enmig d’un arròs.

Per conservar-los es poden congelar després d’una curta cocció, però tenint en compte que és un bolet que no es corca. Una altra manera és assecar-los, triturar-los i utilitzar-los com a condiment.

Rovelló. Els rovellons formen part de la família de les russulàcies. El seu color entre rosat i ataronjat enamora i alegra el dia a qui el descobreix entre la pinassa, encara que el to pot oscil·lar entre ataronjats, vinosos, rosats i verdosos. De peu cilíndric, rabassut i dur però molt trencadís, els rovellons tenen una carn ferma, de color blanquinós, excepte a prop de la superfície, on forma un rivet vermellós.

El rovellons més coneguts i apreciats gastronòmicament a la comarca són el rovelló i el pinetell.

A la cuina, una manera senzilla de fer-los és a la brasa o a la planxa. Es tracta de fer els rovellons al punt just per deixar-los cruixents per fora i sucosos per dins, i just a l’hora de treure’ls es salen i es reguen amb un oli macerat amb una dent d’all picadet. Però el ventall de receptes amb rovellons és tan ampli com la nostra imaginació.

 

Font: http://www.bolets.com
Redacció La Clau

Deixa un comentari