Publicat el 20/05/2018

Un tast és l’equivalent de realitzar una anàlisi sensorial del vi. Només cal estar atents, obrir els sentits i seguir tres fases: fase visual, fase olfactiva i fase gustativa.

Fase visual. El color és un element fonamental que ens donarà pistes sobre el tipus de vi. Per norma general, els vins més foscos són més forts i amb olors més potents.

Un altre aspecte visual a tenir en compte és la densitat. Això ho podrem apreciar a través de les llàgrimes que cauran per la copa un cop l’haguem moguda. Com més triguin les llàgrimes a caure, més dens serà el vi, i per tant més elevada serà la concentració d’alcohol.

L’escuma que es forma en posar el vi a la copa també ens pot suggerir en quin estat es troba. Si l’escuma no té cap coloració es tractarà d’un vi jove. Si pel contrari és una escuma tintada, ens indicarà que es tracta d’un vi de guarda.

Observant el vi a través de la copa podrem apreciar també la seva nitidesa i transparència; si està net i brillant, o si està tèrbol o velat. Si està mat i apagat pot indicar alguns defectes.

Fase olfactiva. Es realitza en dos temps (o tres, depenent de la complexitat del vi).

Primer s’olora el vi acostant el nas a la copa, sense moure-la prèviament, per poder apreciar-ne les denominades aromes primàries. Després s’agitarà la copa de forma circular perquè es desprenguin les aromes secundàries. En el cas dels vins de guarda, s’agitarà una segona vegada la copa per apreciar-ne les aromes terciàries, procedents de la mateixa criança.

Fase gustativa. Es tracta de la tercera i última fase, en la qual es passa a provar el vi ‘en boca’. Aquesta fase també es desenvolupa en dos temps:

La primera part es denomina fase de l’atac. Primer es farà un petit glop, però sense arribar a empassar-se el vi. Es passarà el vi d’un costat a l’altre de la boca i s’intentarà descobrir-ne els sabors bàsics: dolç, àcid, salat i amarg; després es mirarà de determinar-ne la textura: si és sedós o envellutat, etc.

Durant la segona part s’empassarà el vi i s’analitzarà l’aspecte denominat retronasal. Una vegada empassat el vi, s’expulsarà l’aire pel nas i es pararà atenció a la durada de les sensacions que deixa el vi al nas. Si per exemple es perceben les mateixes sensacions durant una bona estona, s’estarà davant d’un vi de llarga retronasal.

Per últim s’analitzaran tots els sabors i aromes que continuen en boca un cop ingerit el vi. Si la persistència en boca dura més de sis segons, es podrà dir que és un vi de persistència alta.

 

Redacció La Clau
Font: http://www.laboella.com

Deixa un comentari