Publicat el 27/04/2017

Susanna Arjalaguer, nascuda a Barcelona i a punt d’estrenar els 48 anys, biòloga de formació, professora i divulgadora de vocació, i des de fa ja 21 anys vinculada a les plantes medicinals en el context de les teràpies naturals, amb un enfocament ecològic i holístic.

Teràpies naturals, enfocament ecològic i holístic. Ens ho pot concretar?
I tant! La mirada de les teràpies naturals posa més èmfasi a conservar i potenciar la salut que no pas a centrar-se (inicialment) en la malaltia. Cuidar el potencial de salut que tenim (el «terreny») per no perdre’l. També és una mirada integral a l’ésser humà, un enfocament holístic, és a dir, mirar les parts en el context de la globalitat. Tot està relacionat amb tot. Contextualitzar el símptoma amb la causa que l’ha generat. I actuar sobre la causa per resoldre el símptoma. I ecològic, estar connectat amb la natura, respectant-la. I això va més enllà de la tria d’aliments de qualitat i no processats. Una visió de gran angular: respectar els ritmes biològics del nostre cos, descansar, fer esport i gaudir de la vida.

Fàcil de dur a la pràctica?
No. Actualment no, cal posar-hi ganes i convicció. A poc a poc, però, si ho tenim present, actuem en conseqüència a l’hora de prendre decisions que ens apropen a l’objectiu de «cuidar la salut», posant fil a l’agulla en allò que podem.

On entra l’ús de les plantes medicinals?
Són una excel·lent eina terapèutica per cuidar-nos i guarir-nos. El que m’apassiona d’aquest humil recurs és com una mateixa planta medicinal ens pot oferir un conjunt de propietats terapèutiques de forma simultània ajudant a ajustar el cos per evitar emmalaltir i, si això passa, ajudar a reequilibrar, a retrobar la salut. Cada planta medicinal conté moltes substàncies bioactives (principis actius) que actuen de forma sinèrgica, proporcionant diverses accions terapèutiques que actuen en diferents àmbits, i en treballar en equip el resultat és molt efectiu. I encara es pot potenciar encara més la sinergia combinant adequadament diverses plantes medicinals amb un objectiu concret.

Ens pot posar un exemple per poder entendre-ho millor?
L’arrel d’harpagòfit (Harpagophytum procumbens), que és d’origen africà, té una eficaç acció antiinflamatòria. Conté principis actius directament implicats en la inhibició de substàncies infamatòries generades pel nostre cos, però fa molt més. Des d’una perspectiva holística, també podem adonar-nos que és eficaç perquè aquesta acció antiinflamatòria està potenciada per una altra acció, la desintoxicant hepàtica a través d’un altre grup de principis actius que tenen caràcter amarg. La sinergia entre diversos principis actius reequilibra diferents àmbits orgànics.

Això vol dir que les plantes medicinals no tenen contraindicacions?
En absolut. «Natural no és sinònim d’innocu», se n’ha de saber. Sempre cal assessorament de professionals experts. Cal tenir en compte les dosis, el preparat galènic que es tria (no és el mateix una infusió que un extracte molt concentrat), durant quan de temps ens la prenem i, evidentment, la resposta individual de cadascú.
Alguns exemples:

  • La regalèssia (Glycyrrhiza glabra) pot produir una elevació de la pressió arterial; en forma d’extracte, però, és irrellevant si es pren en tisana com un ingredient més en combinació amb altres plantes.
  • La camamilla (Matricaria chamomilla) és digestiva en infusió suau i vomitiva en dosis més elevades i si es deixa infusionar durant més estona (en determinades ocasions es pot buscar precisament aquest efecte).
  • Les plantes amb acció immunostimulant potent no es poden prendre durant períodes llargs en dosis elevades, ja que provoquen una resposta d’immunosupressió.
    De vegades també ha passat que algun remei s’ha descontextualitzat de la forma d’us correcta. Per exemple, cal evitar sempre introduir cap remei dintre el conducte auditiu, pot ser perillós. En canvi un oli preparat especialment per calmar el mal d’oïda es pot aplicar externament al voltant del pavelló auditiu, ja que calma sense contraindicacions. Un altre exemple són els banys oculars amb decoccions de determinades plantes, atès que poden provocar lesions si queden restes del vegetal que introduïm en l’ull. A més no són isotòniques amb el pH de la llàgrima.

És per això que es prohibeix l’ús de determinades plantes?
Ara em posicionaré. La regulació és necessària, però no sempre està regida per la possible toxicitat o perill d’una planta. Hi intervenen altres factors i les raons no obeeixen sempre a la protecció de la salut. Un exemple és l’estèvia (Stevia rebaudiana), en relació al control de la glucèmia. Si en voleu saber més, busqueu a «Dolça revolució».
Una persona del sector que m’aprecio molt diu: «No fem gaire famosa una planta eficaç… que ens la prohibiran». Activem la reflexió i el sentit comú!

Vinculada al Maresme?
Més aviat retrobada amb el Maresme, d’on són els meus primers records gaudint enmig de la natura, amb excursions a Burriac i tardes estiuenques senceres entre pins i plantes aromàtiques.
Ara que visc una mica més a prop, a la Vall entre el Montnegre i Corredor, Vallgorguina, he tornat al Maresme de forma activa fent xerrades divulgatives a través de les activitats impulsades pel Grup d’estudi i difusió de les plantes i remeis del Maresme i Vallès, al qual pertanyo.

La difusió continua?
Sí, aquest és el fil conductor de la meva vida laboral des dels inicis, sempre vinculada a la tasca docent que desenvolupo a l’institut Roger de Llúria de Barcelona; docència que s’ha enriquit amb l’experiència d’haver estat durant uns anys vinculada al Manantial de la Salud, un herbolari de llarga tradició familiar on vaig poder constatar l’eficàcia real del remeis herbals i on vaig col·laborar a elaborar molt del material escrit informatiu que s’ofereix als clients.
Actualment també s’està activant una tasca d’objectiu divulgatiu a través de l’equip de www.fitosinergia.com, un projecte que ja comença a germinar a poc a poc.

Quin remei de primavera li ve de gust compartir?
Els meus alumnes i exalumnes el coneixen: herbes amargues per drenar el fetge, el gran col·laborador de la salut i gestor de molts processos orgànics. Pot ser en forma de tisana de bon gust, herbetes amargues aromàtiques amb un toc de digestives: menta (Mentha sp.), poniol (Satureja fruticosa), marialluïsa (Lippia triphylla) i romaní (Rosmarinus officinalis). De la barreja a parts iguals agafem una culleradeta de postres rasa, hi afegim aigua bullint i, després de deixar que reposi tres minuts, només queda gaudir-la sense pressa.
Una planta imprescindible en la nostra farmaciola domèstica?
Indiscutiblement la versàtil farigola (Thymus vulgaris), i si me’n deixes triar alguna més, el romaní (Rosmarinus officinalis), la sàlvia (Salvia officinalis) i el plantatge (Plantago sp). Amb 18 més ja tenim una farmaciola bàsica per als trastorns més comuns!

 

 

Fotos: cedida; Floracatalana.net

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2