Publicat el 16/07/2014

INTERPRETACIÓ
Tilda Swinton, Tom Hiddleston, Mia Wasikowska, John Hurt, Anton Yelchin, Slimane Dazi, Jeffrey Wright
DIRECCIÓ Jim Jarmusch
DURADA 123 min
GÈNERE Vampirs / Romanç

Part de la carrera cinematogràfica de Jim Jarmusch consisteix en treballs que busquen alternar els conceptes de gènere i autoria. La mà del director de Bajo el peso de la ley és present en tota la seva obra, fet que no treu que s’hi trobin revisions genèriques tan remarcables com Dead Men, Ghost Dog o Flores Rotas, pel·lícules que utilitzen el western, el cinema de màfia i la road movie com a eina narrativa que serveix per reflexionar sobre l’existencialisme. Tots tres exemples són casos força excepcionals, ja que Jarmusch utilitza el gènere com un context pel davant del qual passen els personatges; un fet poc habitual en aquest estil de cinema. En el cas dels vampirs, però, ja és gairebé una tradició deixar enrere l’escenari del terror per parlar de l’amor (Drácula, de Francis Ford Coppola), dels avantatges de la mortalitat (Entrevista con el vampiro, de Neil Jordan) o fins i tot de l’amistat (Déjame entrar, de Tomas Alfredson). Per aquest motiu, presentar nous punts de vista dins d’aquest gènere sembla cada vegada més difícil.

A Solo los amantes sobreviven Jarmusch torna a parlar de l’existencialisme, però aquest cop amb una premissa nova: a grans trets, la complementarietat, la necessitat d’unió entre dos elements oposats, el nom dels quals pot canviar en funció de l’espectador que visioni la pel·lícula. Els dos conceptes els materialitzen els protagonistes, que es poden entendre com la genialitat i l’esperança, la ciència i l’art, o la l’escepticisme i l’espiritualitat. En qualsevol cas, són dos conceptes que, segons el director, no poden sobreviure l’un sense l’altre i que, d’alguna manera, insinuen la convivència entre la racionalitat i la teologia. El que tenim, per tant, és una pel·lícula contextualitzada en un escenari fantasiós i que planteja conflictes del món real, tal com feien les pel·lícules esmentades més amunt, però aquest cop amb un discurs diferent: ja no es tracta de l’amor, la immortalitat o la moralitat, sinó de conceptes encara més abstractes que fins ara mai havíem trobat en el gènere de vampirs.

Som al davant d’una pel·lícula que és, en tota regla, metalingüís-tica, ja que Jarmusch utilitza el discurs sobre la unió de dos conceptes per presentar un treball on tornen a conviure dos estils: autoria i gènere. Així és com Jarmusch continua rellegint estils i eixamplant el món dels gèneres, sense deixar de sorprendre amb la seva capacitat d’omplir buits que ningú més sabria veure.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852