Publicat el 01/07/2015

La societat actual es caracteritza per la seva dependència de les drogues. La més clara d’elles és la del tabac. Condiciona les persones que volen deixar de fumar i no poden. Aquesta dependència és tan gran que, tot i l’avís que mostra una calavera indicant que el tabac mata, els fumadors es veuen incapaços de deixar-ho, amb l’agreujant que, com més se’ls avisa del perill, més fumen. Per deixar-ho cal superar la dependència amb una clara voluntat psicològica, capaç d’anul·lar la drogoaddicció. Afortunadament, la prohibició de fumar en llocs públics fa que el perill dels fumadors cada vegada els afecti només a ells i no els altres.
Hi ha però altres drogues més sofisticades com l’adoctrinament psicològic del neoliberalisme. Una mena d’idolatria que condiciona les persones perquè vulguin ser cada cop més riques, per augmentar el seu poder i seguir dominant els altres. En honor a l’ídol dels diners se sacrifica tot el que humanament podria tenir sentit en la vida per tal d’aconseguir l’èxit econòmic personal  al preu que sigui. El fals ídol del diner és la mesura de totes les coses, i més enllà de ell res no existeix.

Amb l’adoctrinament del déu del diners, però, no n’hi ha prou. És necessari generar una nova dependència, la droga del consumisme, que va molt aparellada amb no pensar. Finalment ens trobem amb la droga de l’individualisme, aquella que propugna que a mi ningú no m’ha de dir què he de fer. La drogoaddicció psicològica acaba generant una societat adormida que no pensa i no creu en res.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari