Publicat el 12/11/2014

Catalunya, tot i ser un territori espoliat, sotmès al domini polític de l’estat espanyol, va ser capaç de dur a terme fites històriques importants, pioneres en aquest Estat, necessàries per solucionar problemes reals que requerien grans dosis de creativitat i innovació. L’any 1848 va crear el primer tren de Barcelona a Mataró. L’any 1864, la primera cooperativa de producció, La Obrera Mataronense. L’any 1969, la primera autopista Barcelona-Mataró. Finalment, l’any 1997 el primer Consell Sènior local, el de Premià, que neix precisament per afrontar el repte d’una societat envellida, que en cap cas pot ser indignadament aparcada en residències geriàtriques. Tenim un gravíssim problema, el d’un atur estructural que afecta sobretot la joventut i els sèniors majors de 40 anys que mai més trobaran feina.

Una vegada més, hem de continuar innovant, endegant una nova societat creativa. Necessitem recuperar els valors de l’esforç, l’autoexigència i la feina ben feta, entre d’altres. Però, sobretot, la imprescindible il·lusió. De la mateixa forma que anys enrere es va fer la revolució industrial, ara toca fer la revolució digital: la utilització d’un conjunt d’eines necessàries per organitzar una societat xarxa, capaç de gestionar l’autosuficiència territorial, un nou concepte de societat centrat en les persones i no en els diners. Es tracta d’avançar cap a la plena ocupació, i perdre la por a l’acció, mitjançant pràctiques d’assaig i error, embolcallades amb valentia, coratge i matèria grisa.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari