Publicat el 07/12/2018

La capacitat per olorar ve de cèl·lules sensorials especialitzades, anomenades neurones sensorials olfactives. Aquestes neurones es troben en un petit tros de teixit dins de la part de dalt del nas, i aquestes cèl·lules es connecten directament al cervell. Cada neurona olfactiva té un receptor olfactiu.
Les molècules microscòpiques alliberades per substàncies en el nostre entorn estimulen aquests receptors, i un cop les neurones detecten aquestes molècules envien missatges al cervell perquè identifiqui l’olor.

El nombre d’olors en el medi ambient és més gran que el nombre de receptors que tenim al nas; per tant, qualsevol molècula pot estimular una combinació de receptors, crear una representació única al cervell, i el cervell registra cadascuna d’aquestes representacions com una olor particular.
Aquest sentit pot patir trastorns, i com que poques vegades són letals, generalment els pacients no solen rebre atenció mèdica ràpida i adequada, malgrat que patir-los es tradueix en una disminució de la qualitat de vida.

Les causes més comunes dels trastorns de l’olfacte són: l’envelliment, les infeccions dels sins paranasals i de les vies respiratòries superiors, fumar, els creixements en les cavitats nasals, les alteracions hormonals, els problemes dentals, l’exposició a certs productes químics, diversos medicaments, la radiació per al tractament dels càncers del cap i el coll, i els trastorns que afecten el sistema nerviós, com ara la malaltia de Parkinson o la malaltia d’Alzheimer.

Redacció La Clau

Deixa un comentari

Bosc Màgic dels Tions al Rukimon
GERMANS HOMS 10-18-2