Publicat el 24/02/2018

Aquest 2018 l’aparell de senyals de control de trànsit que ens trobem a les interseccions de carrers arriba al segle i mig d’existència. El primer mecanisme va ser, però, més aviat un prototip, ja que el seu disseny poc tenia a veure amb el d’avui dia. Es va instal·lar a Londres el 9 de desembre de 1868, i es tractava d’un artefacte dissenyat per John Peake Knight, un enginyer ferroviari de Nottingham, amb la voluntat de regular el trànsit de carruatges, ja que encara no existien els automòbils.

Aquell curiós aparell vertical constava de dos braços mòbils que s’alternaven, indicant quin vehicle podia seguir la seva marxa i quin s’havia de d’aturar. Cada braç tenia un llum de gas, un de vermell i un altre de verd, però atès que es tractava d’un mecanisme manual calia que un agent de policia el controlés. Desafortunadament, quan encara no feia un mes del seu funcionament, el 2 de gener de 1869, l’aparell va explotar i va matar el funcionari que el vigilava.

Molts anys més tard, el 1912, Lester Wire, un policia de Salt Lake City (Estats Units) va decidir utilitzar el sistema de llums verda i vermella de Knight per crear un altre giny. En comptes de gas va fer servir electricitat, i va incorporar un brunzidor que avisava del canvi de la llum vermella a verda. Tot i que seguia sent manual, a aquest nou aparell se’l considera el primer semàfor modern. Però faltava poc perquè aparegués la tecnologia automàtica que duria un altre inventor, William Ghiglieri, a dissenyar-ne un d’automàtic que es va instal·lar a la ciutat de San Francisco el 1917. Tres anys més tard, el 1920, un oficial de policia de Detroit, William Potts, va incorporar-hi la llum groga per tal d’advertir amb més facilitat el canvi de la llum verda a la llum vermella.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari