Publicat el 13/01/2016

Les noves generacions de persones retirades del treball remunerat per qüestions d’edat acostumen a ser les conegudes com les del ‘Baby Boom’, que tenen en aquests moments 50 anys o més. Moltes d’aquestes persones, anomenades sèniors, han ocupat càrrecs importants en la gestió d’activitats empresarials o publiques, regides per les lleis del mercat. Una vegada jubilades s’adonen que, al cap de pocs anys, tots els seus coneixements es converteixen ràpidament en obsolets degut al vertigen dels canvis tecnològics i de gestió. Recuperar la seva capacitat de gestió pot esdevenir un repte important en el seu procés evolutiu d’autorealització personal, sempre que siguin capaces d’assumir que, en el teixit associatiu, la motivació deixa de ser econòmica per passar a ser altruista, fet que obliga a replantejar el model de gestió, cosa que molts sèniors no volen o no saben fer.

Amb els anys t’adones que saber i no fer equival a no saber, ja que com diu el refrany, «d’on no n’hi ha, no en raja». En el món empresarial, i també en el del teixit associatiu, el que realment compta és la capacitat per tirar endavant projectes, activitats. Si es fan ets vàlid, i si no, no serveixes. Clarament cal assumir que una persona sènior que ha ocupat càrrecs directius i s’ha convertit en un consumidor banal del temps ha deixat de saber, en no acceptar l’esforç de continuar sabent, la qual cosa pot suposar un clar símptoma, sense adonar-se, que comença a fer-se vella, i és que la vida és lluita i no repòs.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari