Publicat el 09/10/2013

INTERPRETACIÓ
Chris Hemsworth, Daniel Brühl, Alexandra Maria Lara, Olivia Wilde, Pierfrancesco Favino
DIRECCIÓ Ron Howard
DURADA 123 min
GÈNERE Acció / Drama

No és cap secret que Ron Howard és un dels cineastes que més va col·laborar a l’empobriment argumental que el cinema va viure a final dels anys 90 i inicis del 2000. No obstant, fa un parell d’anys ens va sorprendre amb El desafio: Frost contra Nixon i ara torna per reafirmar-se amb el títol que ens ocupa: Rush. I és que la nova cinta del director d’Apolo XIII conté tants encerts com despropòsits podíem trobar en els seus treballs anteriors. On abans hi havia un argument infantil ara hi trobem una interessant reflexió sobre rivalitats que té com a suport una ambigua tesi relacionada amb la moralitat. Allà on abans hi trobàrem històries de personatges ficticis que actuaven responent a estereotips prefabricats enguany hi descobrim una història profundament humana que emociona per la seva credibilitat. En resum, allà on abans hi havia una direcció mediocre ara sembla haver-hi genialitat.

Un dels atractius principals de Rush és l’atenció que Ron Howard dedica a plasmar la personalitat dels protagonistes. Sorprenentment, mai dóna la sensació que aquests perdin el temps intentant caure bé al públic: el director només deixa al descobert els seus trets més característics permetent que l’audiència s’interessi per tots dos sense ganxos artificiosos. I gràcies a aquesta acurada presentació l’enfrontament que neix entre les dues personalitats resulta creïble, i és precisament aquí on Ron Howard tira amb mestria el seu ganxo. De sobte un es troba atrapat en la història de dues persones que difícilment cauen bé, però que són prou interessants per fer-nos desitjar amb ansietat conèixer el desenllaç dels fets. No deixa de ser sorprenent que la història de dos personatges tan poc entranyables sigui capaç de despertar tanta curiositat.

Una curiositat que es veu incrementada per la fluïdesa amb què se’ns presenten els esdeveniments. Rush està dotada d’un perfecte domini del tempo i d’un gran equilibri entre acció i atenció als personatges. I és que tot i que es tracta d’una pel·lícula trepidant, el director mai oblida el punt en què es troben els protagonistes i els presta en cada moment l’atenció necessària. Com si s’hagués fet una acurada feina de mesura per aconseguir un treball en què les dosis d’adrenalina i serietat reflexiva estiguessin repartides a parts iguals. El resultat és una emocionant experiència a tota velocitat que no deixa de sorprendre en cap moment. Una bella forma de plasmar a la gran pantalla els esdeveniments que el 1976 van marcar un punt i a part en la història de la F1 i una mostra més de tot el que li queda per explorar al cinema si es decideix a traspassar les fronteres que en els anys noranta s’autoimposà. Una mostra més de la grandiositat del Nou Cinema del Segle XXI.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2