Publicat el 31/05/2018

Hi ha historiadors que consideren la revolució industrial com un procés de petits canvis econòmics i socials que al llarg d’un període gradual i no puntual de temps, acaba generant una revolució.

Segurament la nova revolució digital, que ja ha començat, tampoc no serà inicialment revolucionària, sinó que més aviat estarà generada per petits canvis que, no tan a poc a poc, aniran modificant la societat.

Segons Einstein, la solució de problemes reals no es pot enfocar utilitzant els mateixos plantejaments que els han provocat. Cal cercar nous camins que obrin noves perspectives desconegudes que amb el pas del temps acabin provocant una veritable revolució.

L’actual model de producció basat en les lleis competitives del mercat ja va ser denunciat per Gandhi, que era partidari de models de producció no competitius en àmbits locals per atendre les necessitats bàsiques de la seva societat, tot i haver d’utilitzar models de producció preindustrials.

En l’actualitat això no succeeix. Però és completament possible un retorn al passat, a la vida local 24 hores, produint localment tot el que es necessita, intercanviant sobrants i mancances amb territoris propers, utilitzant per fer-ho possible les tecnologies més avançades.

Es necessiten enginyers i emprenedors amb idees molt clares sobre el que cal fer i amb els suficients coneixements per actuar com a constructors, utilitzant el capital humà infrautilitzat de joves i sèniors per fer possible la plena ocupació.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior) joarxa@gmail.com

Deixa un comentari