Publicat el 19/06/2018

Una de les raons de la seva popularitat és la celebració en aquesta nit de l’entrada del solstici d’estiu, fet que es produeix exactament un parell de dies abans (entre el 20 i 21 de juny). El solstici d’estiu és una de les dates més importants per a molts pobles des de temps remots, especialment els de la Mediterrània. Aquesta nit no només se celebra a Espanya: per tot Europa hi ha festivals que marquen l’arribada de l’estiu, i també a l’Amèrica Llatina i el Brasil, traslladats des de la Península, encara que en alguns països no coincideixi amb el solstici d’estiu, sinó amb el d’hivern.

Tot i que el solstici d’estiu s’escau un parell de dies abans, es diu de la nit de Sant Joan que és ‘la nit més curta de l’any’ en l’hemisferi nord, i la seva celebració es basa en el triomf de la llum sobre la foscor.
En els seus rituals, les característiques principals són el sol, el foc i l’aigua, i les fogueres que s’encenen aquesta nit preserven de tot mal durant un any. La llegenda diu que les cendres curen les malalties de la pell i que és convenient saltar la foguera un mínim de tres vegades per tenir un bon any. És una nit màgica en què tot pot succeir, quan les herbes tenen propietats que tot ho curen o espanten mals esperits i les noies fan amics. Els tresors amagats brillen i poden ser descoberts, i qui agafa l’herba anomenada ‘revetlla’ queda guarit de tot mal.

No obstant això, l’element principal és el foc. El costum d’encendre focs sembla que prové d’antics cultes pagans al sol, però també està relacionat amb la prevenció d’epidèmies pel poder antiinfecciós i d’allunyar els mals esperits que té el foc. La revetlla és la festa més generalitzada: gairebé tothom es reuneix per passar-la en grup, parlar, cantar, ballar i riure i encendre fogueres i focs d’artifici. És una de les festes que més apropa les persones, ja sigui en un entorn familiar o en un grup de veïns o d’amics, i no hi poden faltar la coca, el cava i la música.

 

Redacció La Clau

 

Deixa un comentari