Publicat el 23/04/2014

Ningú no pot negar el progrés dels éssers humans en una clara direcció: ser lliures. Una direcció, però, plena d’entrebancs, només cal esmentar el procés endegat l’any 1931 quan, després, d’unes eleccions municipals, s’enderroca una monarquia caduca i es proclama la república. El resultat positiu d’aquelles eleccions perseguia la possibilitat d’una nova forma de fer política, més lliure, democràtica i participativa. Malauradament, les forces reaccionàries de l’estat espanyol, una vegada més, van malmetre el plantejament democràtic. Es va provocar una guerra civil i la submissió durant 40 anys, com a súbdits i no com a ciutadans, a una terrible dictadura franquista.

El desig de llibertat és genètic. Les persones han nascut per ser lliures i també els pobles on conviuen. Cada dia que passa, es qüestionen més i més els gran estats-nació, considerats massa complexos per poder atendre raonablement les ànsies de llibertat de la ciutadania. Cada territori, entès com un ecosistema cultural, funciona amb concepcions diferents sobre la forma d’entendre i viure la pròpia llibertat. Requereixen una mida adequada, entre 5 i 10 milions d’habitants, per poder participar en la gestió. En aquest sentit Catalunya, en apostar per la independència, pot esdevenir pionera en una necessària regeneració democràtica més participativa, que tard o d’hora acabarà afectant tots els grans estats-nació europeus, cada vegada més obsolets, per cobrir les necessitats de participació de la seva ciutadania.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari