Publicat el 11/07/2012

INTERPRETACIÓ
Michael Parks, Michael Angarano, Kerry Bishe, Nicholas Braun, Kyle Gallner, John Goodman, Melissa Leo
DIRECCIÓ Kevin Smith
DURADA 89 min

Kevin Smith és un showman. La seva persona, els seus monòlegs i discursos, generen tanta expectació entre els seus fans com les seves pel·lícules, potser més i tot. De fet, des de Clerks, l’efecte sorpresa s’ha anat evaporant, deixant-nos unes pel·lícules cada cop més anodines.

Amb Red State dóna una passa endavant i s’atreveix no només amb un gènere que li és totalment aliè, el terror, sinó també amb el sinistre món de la distribució. Smith va decidir, al Festival de Sundance del 2010, comprar els drets de distribució de la seva pròpia pel·lícula en una subhasta amb més espectacle que altra cosa. Tot seguit va anunciar una gira per 15 ciutats nord-americanes on s’exhibiria el film només en una sala i presentada per ell mateix. Tot i que les entrades eren considerablement més cares, la iniciativa va donar els seus fruits i a l’abril de 2011, sis mesos abans d’iniciar la gira, ja havia recuperat els 4 milions de dòlars que la productora havia invertit.

És clar que, tenint la base de fidels seguidors que té Smith, l’experiment és difícilment extrapolable i no ofereix una alternativa real als problemes de distribució del cinema independent.

Del film en si potser n’heu sentit a parlar, ja que va guanyar el premi a la millor pel·lícula al Festival de Sitges 2011. Segurament és gràcies a això que s’ha estrenat al nostre país de la manera tradicional, amb distribuïdora de tota la vida. Això sí, amb les còpies comptades amb els dits d’una mà.

Entrant ja en matèria, es tracta d’una pel·lícula força fluixa, que juga a impactar, tant pel contingut com per la forma però, ni el discurs ni l’estètica són novetat, ni Kevin Smith demostra grans dosis de talent. Més aviat tot el contrari.

El tema del fanatisme religiós (en aquest cas llunyanament basat en la persona real d’un predicador tarat, d’aquests que tant semblen abundar als Estats Units) ha sigut força explotat al cinema. Smith no afegeix res de nou, ni tan sols un nou punt de vista, de fet, per moments hom dubta de quin és el seu punt de vista. Perquè una cosa és agafar distància amb els personatges per introduir una ambigüitat moral que ens faci dubtar de les nostres pròpies conviccions i una altra és canviar la moralitat dels personatges sense cap tipus d’evolució dramàtica.
La direcció també és força caòtica, per moments seguint al peu de la lletra el manual del director d’estudi i per moments llençant-se a experimentar amb moviments i angles de càmera sense cap justificació possible. El fet de comptar amb John Goodman i Melissa Leo entre els actors no aporta cap punt positiu, el paper de Leo és un pur clixé i Goodman sembla més perdut que el seu personatge.

En la meva humil opinió i amb tot el respecte cap als fans de Smith, aquesta pel·lícula és una pèrdua total de temps.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari