Publicat el 25/01/2018

Quan una persona es jubila, afortunadament no totes elles, passa a la categoria dels ‘vells’, com un grup parasitari que viu sense treballar, xuclant els diners dels qui tenen la sort de poder treballar per tirar endavant una família. Ningú no recorda que els ‘vells’ d’avui, quan els va tocar treballar, també varen contribuir en el manteniment dels ‘vells’ d’ahir.

L’estereotip d’un ‘vell’ és el d’una persona decadent que, mentre vegeta i no molesta, no passa res; però quan comença a ser dependent o a demanar millors pensions o serveis sociosanitaris públics, o simplement vol exercir com a ciutadà responsable que aposta pel canvi social, llavors la cosa ja és diferent: passa a ser un ciutadà marginat per l’administració, que només el té en compte en períodes electorals per la importància numèrica del seu vot.

La societat actual no està preparada per assumir el gran repte del segle XXI, el d’una societat envellida que mira de fer possible una vellesa digna i respectada. Per aconseguir-ho cal un important canvi cultural, que es reconegui que els ‘vells’, en lloc de fer nosa, poden i deuen continuar essent útils i necessaris.

Aquest reconeixement suposa aconseguir espais de llibertat que no es poden ni es deuen pidolar, sinó conquerir. Solament mitjançant una rebel·lió dels sèniors serà possible el canvi cultural que suposa passar de grup parasitari a grup útil i necessari. L’eslògan «Sèniors units, més que mai decisius» podria ser molt útil per endegar aquesta imprescindible rebel·lió del sèniors.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari