Publicat el 28/11/2012

El món occidental es caracteritza per tenir un marc de referència molt limitat. La finestra de cada persona per accedir a la realitat, a més a més de ser molt petita, és sobretot excessivament individualista i egoista. “A mi ningú no m’ha de dir el que he de fer”, és el filtre més utilitzat per acceptar la pròpia realitat. Fora d’aquest filtre la realitat dels altres no existeix. Totes les matèries no filtrades són automàticament rebutjades. La seva acceptació suposaria sotmetre el cervell, al terrible i feixuc esforç d’haver de pensar. Una petita visió del que passa tothom la té, si bé, en cap cas, es vol fer l’esforç d’acceptar-la. Atrevir-se a fer-ho, suposaria reconèixer la necessitat de realitzar canvis personals, que no es volen assumir. El que hagi de passar ja passarà i no cal preocupar-se pel que ha de venir, igualment vindrà.

En una societat en què predomina aquest comportament tan conformista i passiu és impossible que les coses vagin bé. En l’actualitat, patim els efectes negatius d’un atur estructural creixent, superior al 25% i que difícilment es reduirà. Per sobreviure s’ha de recórrer a la vergonya de la caritat, pròpia de països tercermundistes. El nostre petit marc de referència ens converteix en cecs que no volen veure el que clarament passa. Si no som capaços de treure’ns la vena dels ulls, imposada per una societat individualista i consumista, la nostra dignitat personal cada vegada quedarà més malmesa. Realment, si no canviem, tenim mala peça al teler. Ens podem quedar al marge?

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari