Publicat el 30/01/2014

INTERPRETACIÓ
 Julianne Moore, Steve Coogan, Onata Aprile, Alexander Skarsgård, Diana García
DIRECCIÓ Scott MgGehee, David Siegel
DURADA 99 min
GÈNERE Drama / Família

¿Qué hacemos con Maisie? comença com una modesta pel·lícula de segell independent, que pertany a un col·lectiu de films clarament recognoscibles. Un col·lectiu, de fet, gairebé classificable com a gènere en si mateix, visible en el cinema dels germans belgues Dardenne o, fins i tot, en el dels germans nord-americans Duplass. En ambdós exemples trobem autors d’estil minimalista, interessats en un marc social molt determinat: la família. De manera que, fins a un cert punt, la proposta de la pel·lícula que ens ocupa no presenta res de nou, tot i que cal dir que conté determinats elements molt interessants. Un dels quals és, sens dubte, la interpretació dels actors, tan continguda com convincent.

Tampoc és cap novetat que Julianne Moore ens obsequiï amb una meravellosa interpretació. Com en gairebé tots els seus papers, l’actriu de Carolina del Nord sobrepassa amb escreix la condició d’estrella per oferir-nos un treball polit i creïble. El mateix succeeix amb Steve Coogan, que no té cap problema a deixar de banda la faceta còmica per perfilar un personatge tan menyspreable com, igualment, creïble. El brillant treball dels dos actors és potenciat per la fluïda direcció de MgChee i Siegel, que presenten una narrativa desenfadada però ferma, capaç de convertir la pantalla en una mena de finestra a través de la qual es contemplen esdeveniments del món real. Es tracta d’una presentació amb un conjunt de personatges molt ben perfilats, a través dels quals es dibuixa una situació quotidiana, interessant gràcies a la seva inquietant credibilitat.

Però, desafortunadament, la pel·lícula no va gaire més enllà. Gairebé es podria dir que és just en el moment en què comencem a sentir interès per tot el que es planteja, que el guió sembla quedar travat, per acabar divagant cap a un costat i un altre sense saber com resoldre tot plegat. ¿Qué hacemos con Maisie? acaba transmetent la sensació que els directors han intentat suggerir un desenllaç propens a l’al·legoria, però l’aposta naufraga en un immens mar de metàfores on tota interpretació és acceptable (i cap d’elles interessant). D’aquesta manera, MgGhee i Siegel abandonen l’esmentat segell independent per entrar en un terreny que frega l’experimental, deixant oberts massa caps i donant per fet que l’espectador imaginarà molt més del que se li pot demanar. Com a resultat, tenim una pel·lícula dotada d’una arrencada considerablement interessant, i d’una segona meitat caòtica i poc convincent.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc