Publicat el 06/05/2015

INTERPRETACIÓ 
Federico Fellini, Vittorio Viviani, Sergio Rubini, Antonella Attili, Tommaso Lazotti, Giacomo Lazotti, Sergio Pierattini
DIRECCIÓ Ettore Scola
DURADA 96 min
GÈNERE Documental

Qué extraño llamarse Federico no és ni una biografia ni un documental. Més aviat és l’exposició d’un estil, l’evocació d’un record en una experiència gairebé sensorial. Com una mena de viatge que parteix del literal per acabar al terreny de l’abstracte… tal com fou la carrera de Federico Fellini. Però Scola insisteix que el llegat del director no es redueix a una sèrie de pel·lícules, sinó que hauríem de parlar de l’obra artística d’un creador polifacètic. Així ho demostren els dibuixos que feia per a la revista satírica Marc’Aurelio: unes caricatures que van marcar una tendència (tant formal com discursiva) que Fellini mai abandonà. Tot això queda perfectament palès en un primer acte durant el qual Scola gairebé ens implora que ens enamorem del seu protagonista. Es tracta d’una introducció que té com a objectiu crear complicitat vers Fellini, de manera que no tinguem més remei que estimar els seus treballs quan els contemplem més endavant.

De tot el que s’ha esmentat es desprèn que Qué extraño llamarse Federico neix d’un rampell de sinceritat, decidit a homenatjar un artista clarament apreciat. I com que el cas és que la pel·lícula compleix perfectament amb l’objectiu, l’única queixa que pot generar és que l’interès depèn de l’interès que cadascú senti per l’obra de Fellini. Un fet que, d’altra banda, se li pot perdonar a un director la filmografia del qual ja té més de cinquanta anys i que tantes vegades ha aconseguit connectar amb tota mena d’espectadors. I, en darrera instància, la pel·lícula mai deixa de resultar entretinguda. Pot ser que l’últim treball d’Ettore Scola no abasti un ventall d’espectadors tan extens com ho feien alguns dels anteriors, però sens dubte aconseguirà arrencar somriures (i potser alguna llàgrima) a tot aquell que es consideri «fellinià». En qualsevol cas, res de dolent pot sortir d’un tan bell homenatge dirigit a un director llegendari i, sobretot, a un vell amic.

 

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari