Publicat el 30/11/2017

Els infants a partir dels dos anys poden tenir amics imaginaris als quals atorguen la condició de reals, i es comporten com si ho fossin. Poden ser superherois, animals, monstres, fades, persones o qualsevol altre ésser que sorgeixi del seu pensament, ja que en aquesta etapa realitat i fantasia solen estar molt relacionades.

Segons els estudis, entre un 50 i un 65 % dels nens tenen aquest tipus de fantasia. En aquest sentit, una investigació realitzada per la Universitat de Washington i la Universitat d’Oregon va concloure que dos de cada tres nens tenen amics imaginaris dels 4 als 7 anys. Tanmateix, això no vol dir que sorgeixin al voltant dels 2 o 3 anys i s’estiguin fins als 7 anys. Els amics imaginaris poden desaparèixer al poc temps, romandre una temporada llarga, ressorgir després o no tornar a aparèixer.

Tot i que no hi ha un perfil característic d’infants propens a tenir aquestes fantasies, però, sí que sembla influir-hi la creativitat del nen. Alguns estudis proven que si el nen ha tingut un amic imaginari en la infància, quan arriba a la adolescència sol ser més creatiu, amb més empatia i bones habilitats lingüístiques.

Els beneficis que aquest tipus de fantasia aporta al nen són molt diversos:

  • Canalitzar les pors i fòbies provocades per situacions noves, com deixar el bolquer, anar al parvulari, canvi de domicili…
  • Afavoreixen la comunicació i ens fan més socials i creatius en arribar a l’edat adulta.
  • Adquirir seguretat i confiança en si mateixos.
  • Guanyar en autoestima en sentir-se més capaços i forts.
  • Controlar les emocions negatives i positives.
  • Desenvolupar la seva creativitat.

És per això que els pares no s’han de preocupar per la presència d’amics imaginaris, sinó que han d’actuar amb naturalitat. Mai han de renyar el seu fill per això, sinó observar discretament les converses que té amb l’amic imaginari. Si veuen que no són gaire normals o que prefereix jugar amb la fantasia en lloc d’amb nens reals, han d’explicar-li que l’amic és només per quan estigui sol. En cas contrari podrien aparèixer problemes de relacions socials en un futur. Els pares només han d’amoïnar-se si la relació amb l’amic imaginari impedeix el seu fill complir amb les seves tasques quotidianes, si ja no desitja tenir amics reals o si s’ha tornat excessivament reservat o agressiu. En aquests casos hauran de buscar ajuda i suport d’un especialista.

A part d’això, tenir un amic imaginari no ha de ser motiu d’alarma: l’infant és una criatura completament saludable. Amb el temps, a mida que vagi creixent i el seu pensament es desenvolupi, de la mateixa manera com la fantasia va aparèixer se n’anirà. Això pot ser al voltant dels 7 o 8 anys d’edat.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari