Publicat el 20/04/2017

Centrant el tema de la qualitat d’un servei assistencial en les persones, podem establir uns paràmetres que permeten avaluar-la:

  • Fiabilitat en la forma i en el termini de donar el servei.
  • Capacitat de resposta davant les necessitats assistencials.
  • Confiança en les persones que atenen el servei en tots els àmbits d’actuació (competència, cortesia, credibilitat).
  • Empatia, facilitant i simplificant l’accés al servei, i comprensió i coneixement dels problemes i necessitats de cada assistit.
  • Elements tangibles, tot el que envolta la prestació del servei; l’aparença de les instal·lacions i de l’equip, l’aspecte del personal.

    La qualitat assistencial, a part d’haver de complir amb aquests atributs, està molt lligada a l’ètica com a base del comportament de les persones que presten el servei. En l’activitat sociosanitària es sorgeixen qüestions molt personals i íntimes que deixen les persones molt vulnerables a qualsevol abús.

    La bioètica estableix quatre principis que orienten per al bon comportament personal i el correcte exercici professional.
    Principi de no maleficència. El primer és no fer mal. És necessària una correcta preparació i una certa habilitat en les cures físiques, però també en les cures afectives.

  • Principi de beneficència. Es tracta de l’obligació moral de fer el bé a la persona que s’atén, preocupar-nos pel seu bé posant interès en la seva cura.
  • Principi d’autonomia. L’autonomia és la capacitat d’autogovernar-se, de triar lliurement. I en virtut d’aquesta capacitat que tota persona té, aquest principi obliga el cuidador a respectar els valors i opcions personals de cada individu en aquelles decisions bàsiques que li pertoquen.
  • Principi de justícia. Ens obliga a tractar tothom per igual, a no discriminar ningú per cap raó.

Seguir aquests valors garanteix una bona actitud davant les necessitats de les persones a assistir.

 

 

Asisted

Deixa un comentari

Bosc Màgic dels Tions al Rukimon
GERMANS HOMS 10-18-2