Publicat el 11/01/2018

El tren de la il·lusió i la història té un recorregut de pujades i baixades, amb un moment màxim de plenitud cada 40 anys. És en aquests moments quan cal pujar-hi, assumint tots els riscos que comporta canviar una societat que no funciona.

Si fem un repàs a la història constatem que els anys 30 una societat civil organitzada va enderrocar la monarquia borbònica i va proclamar inicialment la república catalana, que desprès va quedar en l’espanyola. En els anys 70, al final del franquisme, es viu la nova il·lusió de la democràcia, amb una transició hereva del franquisme, que actualment es dona per esgotada pels fets negatius de l’atur i la corrupció.

Arribats a la dècada del 2010, és possible pujar de nou al tren de la il·lusió, com comença a succeir en l’actualitat, amb uns plantejaments molt semblants als dels anys 30, de creació d’una nova societat que sigui capaç de reaccionar davant d’una situació potencialment conflictiva. Per aconseguir-ho, abans que res cal preservar la cohesió social, cercant l’harmonia i la convivència necessàries per fer-ho possible.

Es per tot això que cal apostar per considerar que ha arribat de nou l’hora de construir realment, de veritat, una Catalunya segle XXI. Des del Moviment Sènior, que defensa una societat per a totes les edats centrada en les persones i no en els diners, vàlida per a tothom, apostem per posar en marxa la nostra proposta de ‘vida local 24 hores, incloent-hi el treball’. En trobareu àmplia informació a: http://www.portalpremia.net/localactiv.html

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari