Publicat el 25/02/2015

Cada vegada hi ha més persones capaces de fer el gran esforç de pensar, traient-se la vena dels ulls per copsar la realitat que les envolta. S’està patint una gravíssima crisi que, tot i que ningú l’entén ni sap ben bé com ha vingut i encara menys quan acabarà, està produïda per un sistema econòmic que premia els rics i condemna els pobres. Es podria afirmar que això ha passat tota la vida, si bé avui dia es creu possible canviar-ho. Es compta amb dos components bàsics: unes noves formes de comunicació i relació, i unes noves fonts d’energia que han servit per canviar models de societat quan, històricament, s’han produït.

És del tot inacceptable que una petita minoria de persones molt riques exploti una gran majoria de persones molt pobres. És per això que a algunes persones se’ls ha omplert el pap i han dit prou!, fins aquí podíem arribar! La pràctica de la indignació serveix per protestar, però no per construir. Per fer-ho es necessiten organitzacions modernes i fortes, amb unes bases àmplies i uns nivells jeràrquics que no poden ser substituïts per l’«entre tots ho farem tot», que la majoria de vegades porta a què els quatre innocents de sempre ho acabin fent tot. Els models de producció que funcionen d’acord amb les lleis del mercat no poden ni són capaços de continuar donant feina a tothom. L’atur estructural s’anirà convertint en crònic, per la creixent robotització dels sistemes productius. Per superar la xacra de l’atur, la plena ocupació és l’aposta del moviment sènior.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari