Publicat el 06/06/2012

INTERPRETACIÓ
Mohamed Fellag, Sophie Néllisse, Émilien Néron, Danielle Proulx
DIRECCIÓ Philippe Falardeau
DURADA 94 min

Els sistemes educatius, d’aquí i d’arreu del món, tenen la innocent intenció de preparar els alumnes per al món adult aïllant-los d’ell. Això és impossible, és clar. A Profesor Lazhar el que entra de ple a les vides dels nens d’una classe de primària del Canadà és la mort, i de la manera més cruenta possible: la seva professora se suïcida penjant-se a la mateixa aula on els dóna classe. Una tragèdia que és tractada pel sistema d’una manera increïblement asèptica. Però arriba un nou professor, estranger, de mètodes poc ortodoxos, que omple el buit d’humanitat que els nens necessiten desesperadament.

Els temes que tracta la pel·lícula Philippe Falardeau són variats. Està, és clar, la crítica al sistema educatiu però també es tracta la immigració, el fanatisme i la pèrdua de valors en la cultura occidental. A la pel·lícula ens parla de la vida i la mort com a parts de l’experiència humana, de la redempció i la superació personal, del mestre com a guia per a la vida i no només com a transmissor de coneixements.

Això ho aconsegueix amb una direcció austera, sense caure en sentimentalismes forçats i amb unes interpretacions tant dels nens com del protagonista excel·lents, dotant el conjunt d’un realisme commovedor. També intercalant moments d’humor, i per què no? El drama i la comèdia són les dues cares d’una mateixa moneda, no existeix l’un sense l’altra. A més, el film manté un ritme ascendent que atrapa fins que explota en un final d’ovació, sense que la precisió refredi en cap moment els sentiments transmesos.
Però no tot són lloances per a Profesor Lazhar. Un dels problemes d’abraçar tants temes és el risc de caure en certa superficialitat. Tot i que el to és encertat en cadascuna de les situacions, hi ha una lleugera pàtina de bondat exagerada massa hollywoodenca. Falardeau fa veure que ens acompanyarà en un passeig pel fil de l’abisme, però en l’últim moment posa una barana de seguretat que ens impedeix plantejar-nos si el cop d’ull a la negror ens atraurà fatalment o no.

Potser és que Canadà està massa a prop dels Estats Units o potser és que quan es tracta amb nens la tendència humana és suavitzar la crueltat del món. Però en una pel·lícula que aspira a criticar això mateix sembla estrany que no ho porti fins a les últimes conseqüències.

Bé, tampoc siguem tan durs amb Falardeau, al cap i a la fi és la seva primera obra, una excel·lent òpera prima i la promesa que aquest cineasta pot donar molt de si mateix. Totalment recomanable.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc