Publicat el 17/03/2017

Al llarg dels segles, l’artesania s’ha mantingut en una evolució constant, introduint i adaptant-se als canvis tecnològics de cada època. Productes artesans avui i sempre.

Fins ben entrat el segle passat va ser un símbol de resistència a la mecanització imperant, i durant els anys seixanta va començar a ser col·leccionada per exhibir-se en exposicions i museus. En l’actualitat l’artesania ha sabut readaptar-se i actualitzar-se en sintonia amb els nous temps.

Fins a finals del segle XIX es podien trobar artesans a tot arreu, però els processos d’industrialització i la implantació de la societat de consum van acabar arraconant-los i convertint l’artesania en una activitat residual. No obstant això, el sector ha sabut distingir-se de la uniformitat de les produccions en sèrie amb objectes únics i artístics que cada cop es valoren més.

A l’artesania no hi ha grans produccions perquè són feines on l’ús de les mans, la creativitat i l’originalitat són indispensables per produir. Les seves creacions són fruit d’antics oficis menestrals com la ceràmica, la forja, la vidrieria o la fusteria, entre molts d’altres, que en l’actualitat formen un ampli teixit associatiu i gremial amb més de 40 entitats que apleguen els diversos oficis.

El seu camp de producció és molt divers, ja que es pot treballar una peça única, fer sèries curtes o constituir una indústria artesanal amb uns quants artesans. El que diferencia el producte artesà és que està elaborat amb una matèria primera natural o una matèria industrial reciclada, i que combina la tècnica amb la tradició i la innovació.

El govern català atorga dos reconeixements de prestigi, el carnet d’artesà i el Diploma de Mestre Artesà. El primer és una acreditació voluntària que pot sol·licitar qualsevol persona física que desenvolupa la seva producció artesanalment com a reconeixement del domini tècnic, de qualitat i disseny d’un o més oficis. El segon és un guardó que s’atorga a aquelles persones que han fet de la seva professió un ofici artesà o un mitjà pedagògic per donar continuïtat a un o més oficis artesans, i que han exercit durant més de vint anys de trajectòria professional reconeguda, amb domini tècnic de l’ofici, mèrits adquirits, docència demostrada, mestratge exercit i aportacions a l’ofici.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari