Publicat el 05/12/2012

Per què s’ajuda als bancs i no a les persones? Per què no para d’augmentar l’atur? Per què hi ha desnonaments? Per què les botigues cada vegada venen menys? Per què moltes petites i mitjanes empreses tanquen? Per què Catalunya pateix un espoli fiscal? Per què s’està creant una societat de molts pocs rics, molts més pobres i moltíssims més indigents? Per què els polítics no compleixen les seves promeses electorals?
Preguntes totes elles clares i concretes, plenament acceptades per la majoria de la població, però ignorades per la classe política. Les seves possibles respostes, podrien provocar implicacions polítiques, rebutjades pels polítics que ens governen. Polítics que haurien de defensar els interessos dels qui els voten i no els dels rics als quals serveixen.

Aquesta manca de sensibilitat per afrontar els problemes que afecten la majoria de la població provoca l’actual descrèdit de la classe política. Provoca, però, també, el conformisme i la passivitat d’una societat que com que no entén res, passa de tot. Realment, el que no entén és que davant de respostes tan clares ningú no faci res.

Avui dia, però, Internet i les xarxes socials faciliten la suficient informació per tenir coneixement del que passa. Quant de temps pot continuar una ciutadania tapant-se els ulls per no veure la realitat? Fer-ho podria crear un gravíssim problema. El de no ser èticament lícit criticar una classe política, perquè no fa el que nosaltres tampoc estem decidits a fer. Llavors, qui posa el cascavell al gat?

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari