Publicat el 26/01/2018

El possible origen romà dels calçots, el que és el plat més emblemàtic de Valls, i per aquest motiu tothom relaciona el seu naixement amb aquesta població tarragonina, origen i impulsora de les populars calçotades. Tanmateix, la descoberta d’un fresc dins una vil·la romana sembla demostrar que a l’imperi Romà ja es menjaven calçots.

L’arqueòleg hongarès László Borhy va descobrir en una excavació a la ciutat hongaresa de Brigetio, l’estiu de l’any 2000, una curiosa pintura en una vil·la romana del segle III dC. El fresc mostrava un esclau menjant una ceba llarga, amb la mà alçada i mirant amunt. També hi apareixen bols amb una salsa de color taronja, que fa pensar en la que acompanya els calçots.

En el món romà la ceba era un aliment important, que no només feien servir per acompanyar alguns plats, sinó també per curar algunes malalties.

Fonts literàries antigues proven que menjaven un tipus de ceba a la brasa anomenada porrus capitatus, que podria ser l’antecedent del calçot i que és la que menja
l’esclau del fresc.

En l’origen català del calçot s’atribueix el descobriment dels calçots a un pagès de Valls, en Xat de Benaiges, a finals del segle XIX. Segons diuen, aquest camperol va cremar uns brots de ceba vella al foc, però en comptes de llençar-les les va pelar i tastar. Així va ser com va descobrir que el seu interior era molt dolç i poc fibrós.

Tot i que no hi ha cap documentació que provi la veracitat d’aquesta història, sí que hi ha documents que acrediten l’existència dels calçots a Valls a principis del segle XX. Una tradició gastronòmica que la població tarragonina ha sabut consolidar i impulsar amb èxit arreu.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari