Publicat el 04/01/2018

És una planta de fulles carnoses disposades en manat sobre un troc llenyós. Originària de l’Àfrica, frares jesuïtes espanyols la van a exportar a l’Amèrica Central, lloc on va trobar el clima més adequat per al seu desenvolupament.

L’ús medicinal de l’àloe es remunta als orígens de la humanitat. De les seves fulles s’extrauen dos tipus de substàncies: el sèver i el gel.

El sèver es troba justament sota la superfície de les fulles, té textura de resina i s’utilitza generalment dessecat i cristal·litzat, en pols o en extracte fluid, per combatre l’estrenyiment. Segons la dosi, l’efecte pot ser laxant o purgant.

Es desaconsella el seu us en casos d’embaràs, afeccions uterines, cistitis, prostatitis, disenteria, colitis, síndrome d’intestí irritable i hemorroides.

El gel està format per mucopolisacàrids, s’extrau de la part interior de les fulles i, gràcies a les seves propietats curatives i regeneradores, s’utilitza tant com a gel d’ús tòpic com per a l’elaboració de suc. Té acció antiinflamatòria, regeneradora i cicatritzant.

El suc, pres per via oral, protegeix la mucosa gàstrica i intestinal i bloqueja la reproducció de fongs, virus i bacteris. La seva acció desintoxicant i depurativa afavoreix l’eliminació de residus metabòlics i toxines i ajuda a regular els triglicèrids en sang.

Els beneficis que aporta el gel d’àloe a nivell tòpic són profunds i duradors, perquè penetra a les tres capes de la pell: epidermis, dermis i hipoderma. Té efectes calmants i refredadors en pell irritada o cremada i protegeix de lesions secundàries per tractaments de radioteràpia o cremades per una excessiva exposició al sol.

És un cicatritzant òptim i assegura una curació més ràpida de lesions cutànies. La seva utilització constant deixa una pell neta, aclareix les taques i tanca els porus dilatats.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari