Publicat el 27/07/2017

La tradició gegantera a Cabrera de Mar té un origen recent, ja que només fa dos anys de la creació de la seva primera figura, el gegant Pere Joan Ferrer, i un pel que fa a la seva companya, la geganta Elionor. Aquest dos gegants, però, tenen unes arrels històriques profundes, atès que s’inspiren en persones reals que donen testimoni del passat medieval de Cabrera de Mar.

El gegant Pere Joan Ferrer, Senyor de Burriac i Baró del Maresme, va ser un senyor feudal nascut el 1431. Fill de militar, Pere Joan Ferrer va passar la seva adolescència entre lluites i va jugar un paper destacat en els afers polítics de la segona meitat del segle XV. La seva participació en la guerra civil catalana de 1462 contra Joan II d’Aragó, li va valer el nomenament de Capità General i Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya per part dels diputats de la Generalitat. Uns anys després, en veure que no guanyarien la guerra, va canviar de bàndol juntament amb d’altres militars, i va obtenir així la vila de Mataró, el castell de Burriac i els pobles d’Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià. En recompensa als serveis prestats en les lluites contra França, li va ser concedida la jurisdicció civil i criminal sobre els seus dominis on va exercir els seus drets de senyor feudal amb crueltat i despotisme. Els seus vassalls, farts de les injustícies i abusos, van aconseguir alliberar-se’n el 1480, quan el rei Ferran II el Catòlic reincorporà aquests pobles a la seva jurisdicció. Tot i així, Pere Joan Ferrer va seguir vivint a Burriac fins la seva mort, entre el 1502 i el 1504. Però aquest noble militar va ser també home de lletres, com ho demostren les seves obres El Sumari de batalla a Ultrança i El Pensament. El seu perfil polèmic i ambivalent està recollit en la publicació Llums i ombres de Pere Joan Ferrer (Guia de recursos. Biblioteca Ilturo), de l’escriptor i periodista cabrerenc Albert Calls. Tal i com apunta Calls, «Pere Joan Ferrer, home de guerra i de lletres, d’ideals cavallerescos i accions ben discutibles, va arrodonir les malvestats que va cometre buscant en el refugi de l’escriptura el consol de la justificació. Vinculat indestriablement amb el Castell de Burriac que esguarda Cabrera de Mar i el Maresme, ara la seva figura de tirà i home de lletres s’integra amb el poble amb el qual va entrar en conflicte, per obra i gràcia de la cultura popular».

La creació del gegant, impulsada per l’Ajuntament i la primera colla gegantera del municipi, va estimular poc després la incorporació d’un nou personatge: Elionor de Sarriera, la seva esposa. Tal com es va fer amb la primera figura, amb aquesta també es va tenir cura de respectar al màxim la història i simbologia, ajustant la seva indumentària a la de la segona meitat del segle XV.

Deixa un comentari